Finance Manager Barcelona

15 de juliol de 2006. Edifici Torre Picasso, Madrid. L´Àlex Cruz treballava sobre el seu portàtil en una taula compartida de la planta 29, seu de la companyia Accenture. A fora, a la Castellana, estan a 28 ºC. Massa calor per al temperat estiu londinenc al que ell s´havia ja acostumat. Eixugant la suor del seu front, entra a al seu compte de Linkedin (*) i fa una cerca: “Finance Manager Barcelona”.

El primer resultat de la cerca resulta ser un home, de 34 anys, solter, pell blanca, amb bons antecedents. Aquest home era jo. I després d'un parell de trucades sembla ser que els vaig encaixar, és a dir els vaig fer “click”. L’Àlex necessitava una persona per engegar el Departament Financer d’una cosa que encara havia de néixer i que avui 18/juny/2009 ha mort formalment.

Així es va iniciar clickair. Una low cost amb serveis de companyia tradicional que volava “inteligent”. Així vam començar: l’Àlex, la Cristina, la Sílvia, el Pedro, l’Adolfo, el Luís i jo mateix. Han passat 2 anys, 10 mesos i 27 dies des d’aquell primer contacte i hem viscut moltes coses. Hem comprat avions, hem abandonat passatgers a Pisa, hem cremat un motor a Sevilla, hem tingut motins a bord, hem comprat combustible més barat que IBERIA, hem carregat passatgers que han mort mentre volàvem, hem servit cerveses amb glaçons, hem congelat animals a la bodega de carga... i finalment hem transportat 12 milions de persones d’un costat a l’altre d’Europa i Àfrica... i de tot això me’n sento en gran part responsable. Per bo i per dolent.

Avui però, hem tancat la darrera pàgina d’aquest llibre anomenat clickair, però que abans es deia CATair i poc va faltar perquè fos batejat com a LOLAair o RAMONLLULLair. Formalment clickair s’uneix a Vueling, i la marca externa que queda és la de Vueling. Deia algú, potser Tagore (no ho sé a aquestes hores de la nit) que el més difícil no és el darrer petó sinó l’últim. Doncs jo avui li faig el darrer a aquest projecte que ha estat quelcom més que una feina, que una companyia, que un “start up”.

De vegades tinc la sensació que podria escriure un llibre de la meva experiència a clickair... però dubto que despertés prou l’interés dels lectors. Tanmateix, val a dir que la quantitat d’anècdotes que hi he viscut formen part del meu cor i del meu bagatge personal de forma indeleble.

En fi, no és fàcil dir adéu, m'han dit avui, ja ho sé. Però avui toca: Adéu clickair!

(*)Linkedin és una xarxa de contactes professionals a través d'internet. És a dir, com facebook peró amb els currículums.