El carrer Joan Miró de la LLagosta (no Llagostera) és com un passeig, amb una illa peatonal al mig que el travessa de punta a punta. Mentre el creuava tornant del gimnàs, de retorn cap a la feina, he vist els contenidors de la brossa al costat dels reciclables.
Menjava una poma, avui el plat principal del meu dinar, des que he decidit que havia d'alleugerir el pes que recau sobre els meus maltractats genolls. I com a bon ciutadà la he dipositat en el contenidor que corresponia. Just aleshores he pensat en el perquè he fet aquest gest. En primer lloc perquè no a terra. Qui no ha vist mai el cor d'una poma a terra, engroguit i poblat de mosques. I en segon terme perquè no a la brossa com la majoria de coses que llencem quan anem pel carrer.
Segurament hi ha un pes important de consciència cívica. Tants diners gastat en campanyes han deixat un rastre, però "tampoc tant, eh?" que diuen la Minoria Absoluta. Alguna altra cosa hi deu jugar. Potser la por a no ser vist. No sé. Alguna mena d'incentiu.
En seguirem parlant.
Jordi Garcia-i-Serrajordi@jordigarcia.cat
---
Enviat des de Blackberry® Storm Vodafone
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada