Imagineu que teniu un germà. Tots dos guanyeu un sou. Però el teu germà, guanya una mica menys que tu. Només una mica menys. Tots dos viviu a casa i doneu una part important dels vostres diners al pare.
Amb aquests diners el pare paga les despeses comunes: el menjar, la llum, l’aigua, etc..., i encara li queden diners per comprar-vos coses que necessiteu individualment com un llit, un ordinador, un rellotge, unes sabates, roba, etc...
Ara bé, com que el vostre pare és molt solidari (amb els teus diners) i vol compensar la diferència de sou que tens amb el teu germà, amb ell s’hi gasta més diners: li compra un llit més gran, un ordinador més ràpid, més peces de roba, un telèfon mòbil 3G, etc... “Això” et diu ell de forma condescendent, “és una inversió que un dia donarà els seus fruits i farà que el teu germà acabi aportant a la casa tant com tu! Ja veuràs!”. Però tu no ho veus. Potser tens miopia.
Quan els tres ja porteu una bona temporada de convivència, el teu germà segueix tenint més roba , més parells de sabates i les corbates més cares, però en canvi ets tu qui segueixes guanyant més i portant més diners a casa. De fet, després de tanta “inversió” la diferència ni tant sols s’ha escurçat. És a dir, que més que un germà, t’estàs guanyant un altre títol: el de “primo”. Aleshores ve quan et puja la mosca al nas, et plantes davant del teu pare i li dius: “S’ha acabat! Vull un finançament just!”.
El pare t’agafa i t’intenta fer un apart, però ja no pot. Ara ja ets gran i no et pot parlar de forma condescendent. Li dius que has vist els seus números i que no et donaran gat per llebre. El teu pare s’adona que vas de debò i ho comunica a la parentela. Es produeix una certa tensió amb la família. El teu germà t’acusa d’insolidari i et fa sentir un mal germà. Un tiet llunyà amb qui mai us heu caigut bé, es fica pel mig i et denuncia al jutjat. El pare et diu que si, que tindràs un finançament just, però et va donant llargues. Fins i tot es compromet unes quantes vegades però acaba incomplint tots els terminis. Passen els dies, passen els mesos, i arribem a l’any, però res no canvia.
Finalment, després d’haver rebut el trenta-setè compromís del pare sembla que la cosa s’ha resolt sense que existeixi cap xifra oficial. Per tant queden dues qüestions molt importants:
1a. Serà veritat que el pare actuarà de forma justa? Et donarà prou diners (dels teus) perquè et deixis de queixar? “Tu sempre demanant!!” O et tornarà tants que el teu germà et deixarà de parlar: “Ets un insolidari!! Et faré boicot!”
2a. Com acabarà la denuncia del tiet? Et condemnaran per separatista? O et faran pagar cara aquesta ofensa a la família? Et retallaran potser la llengua??
Tachan... Tachan... Si és que, qui no troba aquest serial divertit, és perquè no vol....
(Nota:Font de la imatge http://elisendapaluzie.wordpress.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada