Involucrant el personal per sortir de la crisi.

"Es infinitamente más bello dejarse engañar diez veces que perder una vez la fe en la Humanidad."
Heinz Zschokke.

A l’empresa d’un amic meu, duen temps retallant i retallant despeses per fer front a la baixada de la facturació. Fins ara, les mesures només s’havien impulsat de dalt a baix. És a dir, el consell d’administració aprovava i ell (director general) executava. Aquestes mesures van tenir un efecte molt positiu sobre el compte de resultats i el meu amic va ser felicitat per això. És un bon gestor.

Fa poc, però, la persistència i les perspectives de la crisi han obligat al meu amic a donar un altre cop de volta al capítol de reducció de la despesa. I aquí les coses s’han complicat perquè ja no és tant fàcil rascar quan el que et queda és pell i os. Si vol retallar només li queda la amputació, i això... ai, ai, ai, vol dir quedar-se coix, o manco, o cec, o sord...

Tenallat pels dubtes m’ho va comentar fa uns dies tot fent una cervesa. La meva resposta va ser que potser havia de canviar d’estratègia. “El que tu has fet fins ara ha estat tallar l’aigua de les canonades de distribució. És cert que ara tens menys consum, però també has deixat sense aigua un munt de fonts que anaven bé als assedegats. El que ara pots fer és anar a cercar la gent que beu de les fonts de la despesa i demanar-los que t’ajudin a reduir el consum”. Em va dir que no ho entenia. Aleshores li vaig explicar una anècdota:

A l’estació de Renfe on agafo al tren hi ha uns lavabos nauseabunds. No hi entra mai ningú i no m’estranya. Jo els vaig utilitzar un dia. En un d’ells hi ha una fuita al dipòsit de la tassa del WC. L’aigua que cada dia s’escorre per allí pot arribar a costar uns 300 euros al mes (ho dic per experiència pròpia!!).

Aquesta despesa inútil, evitable i antiecològica duu almenys 6 mesos vessant. M’esgarrifa pensar quan temps duia perdent quan jo ho vaig dir a la noia de la guixeta.
D’altra banda, jo estic segur que hi ha una persona, asseguda en un despatx de la seu de RENFE a Madrid que malda per estalviar despeses. Però mai arribarà a conèixer aquesta, ni aquella, ni moltes altres que poden tenir lloc en centenars d’estacions a tot l’estat.

El problema no està en que RENFE és molt gran. Ni en posar en marxa un servei d’inspecció (que costarà en sous, el triple que reduïm la despesa). El vertader problema és que als empleats, sobretot als de base, els importa relativament poc si la empresa malbarata els diners. No se senten partícips d’aquesta responsabilitat. Igual que un nen que no apaga les llums, els empleats són tractats de forma condescendent, com si fossin incapaços de pensar per ells mateixos.

I ens estem equivocant. Perquè els empleats, tinguin la responsabilitat que tinguin, són molt capaços d’ajudar la empresa a estalviar, o com a mínim a no malbaratar. Ho faran exactament igual que ho fan amb els seus diners, igual com fan a casa. Només cal que els ho demanem... que els ho expliquem... que els impliquem... que marquem polítiques d’estalvi coherents a tots els nivells salarials.

Amb moments com els que vivim ara, de crisi econòmica profunda, surten a la llum els sentiments i valors amagats de moltes persones. Des del egoista “Sálvese quien pueda!” fins la solidaritat amb el veí que mai saludava. A les empreses, s’està trencant una barrera que abans era claríssima: que els interessos de la empresa eren radicalment incompatibles als dels empleats. Ara no. Ara tots defensem el mateix. Estem al mateix barco i hem de lluitar perquè no s’enfonsi. Tots hem de remar ben fort per remuntar aquesta crisi que ens pot acabar arrossegant al fons del mar.

Després d’aquesta filosofada, gratuïta i poc fonamentada el meu amic em va mirar de fit a fit. “Quin rotllo, m’has fotut!!” Em va dir. “Més que un financer semblaves un capellà!! Però potser tens raó... Ho provaré i et diré a veure com ha anat.” El meu amic es va acomiadar i jo vaig pagar les cerveses.

A veure si d’aquí un temps us puc explicar com ha acabat la història i de pas que ell pagui les cerveses!!

Nota: Picture from http://www.ymcacorporatewellness.org.au