
En preguntava un amic fa pocs dies: “Existeixen els tipus d’interès negatius?” La resposta és si.
- Doncs un professor meu d’ESADE va esclafir a riure quan li vaig preguntar (any 2002).
De fet Espanya ja va patir uns tipus d’interès negatius entre els anys 2003 i 2006 (veure gràfic "Real Europe Central Banc Rate in Spain") contribuint a l’excessiu endeutament extern (veure gràfic de columnes entre 2003 i 2007 a sota que explica el desmesurat creixement de l'Endeutament Extern Espanyol) i posà la llavor de la recent crisi de credibilitat del deute públic d’Espanya. L'única cosa que cal aclarir és que estic parlant del tipus d’interès REAL i no NOMINAL.
- Quina és la diferència entre un i l’altre?

Quan el meu amic, enginyer de telecomunicacions i brillant executiu de vàries multinacionals, que recentment ha constituït la seva pròpia empresa em va dir que aquell professor ha ocupat diverses responsabilitats en dues caixes d’estalvi catalanes em va caure l’ànima als peus... "Ara entenc moltes coses!"
Que un alt dirigent de les caixes, cometi errors d’aquesta magnitud explica els monumentals errors estratègics comesos pel nostre sistema financer.
Si alguna cosa explica el nostre gran deute privat és precisament el fet que tenim uns tipus d’interès fixats pel banc central europeu i una inflació tradicionalment alta que acosta al mediterrani i ens allunya del centre d'Europa. Combinació que dóna lloc a uns tipus d’interès REALS negatius que produeixen uns efectes perversos sobre el nostre endeutament, ja que seguint l’exemple anterior, com més endeutat està hom, més guanya! Fins que arriba un moment que acabem a l’atur, o les vendes baixen, o la inflació és superior a la variació del nostre sou (que els ho diguin als funcionaris!).
Per al proper post parlarem de les descàrregues il·legals des d'una visió econòmica: Són un perill per a la creació musical? O un mercat per a nous models de negoci?
Fins aviat!
NOTA: gràfics extrets de juandemariana.org