El bicing costarà aquest
any 2012, 21,2 milions d’euros a l’erari municipal. D’aquest total, uns 5,5 milions
el paguen els seus 120.000 abonats, la resta uns 16 milions, surt de les
butxaques de tots, incloses aquells que no el fan servir.
Sovint surt a la
premsa que ens hem gastat fortunes en equipaments de dubtosa necessitat com
dues presons (Tarragona
114M€ , Figueres
101M€), o un aeroport (Lleida 90M€),
o un centre d’emergències (Reus
20M€). Ens qüestionem tant els diners públics, que ens atrevim a dir que
els diners gastats pel Senat en uns quadres (uns 400 mil) són un dispendi. Però
en canvi ens podem gastar més de 150 milions d’euros de diners públics en un
contracte a 10 anys perquè 28.521 usuaris regulars pedalin 14 minuts al dia, i
això si que és absolutament imprescindible. Quin país!
I quan se n’ha
parlat, la notícia, no ha estat que l’ajuntament no ha posat fi a aquest disbarat
(com va qualificar-lo l’actual govern quan estava a l’oposició), sinó que ha
apujat les tarifes un 25%!. És a dir, que allò important és que els usuaris
patiran un augment de 9 euros l’any (de 35€ a 44€)! Ara bé, malgrat aquesta astronòmica pujada, els usuaris només
cobriran una quarta part del seu cost.
Però 44 Euros són
molts o pocs? Doncs depèn. Que costa viatjar un mes en transport públic? 50 Eur
(T-mes/1 zona). És a dir, que un viatger de metro ha de pagar 13 vegades més
que un usuari de bicing. És això just?
Una altra manera de
mesurar si és car o barat, és dividir el cost global pel nombre d’usuaris. En
aquest cas (21Milions € entre 120 mil igual a 175 euros) l’ajuntament podria
regalar CADA ANY una bicicleta (com
aquesta, amb suspensió i frens davanters de disc) a cadascun dels 120.000
usuaris del bicing.
Un defensor d’aquest
mitjà de transport em va dir per twitter que la bicicleta aporta millores de
salut, evita morts i contamina menys. Aquestes afirmacions estan basades en un
estudi que podria estar esbiaixat. Aquí teniu l’estudi i les
crítiques que ha generat. M’ocuparia un article sencer fer-vos-en cinc
cèntims, així que ho deixem per més endavant,.
En conclusió, és bo
millorar el transport públic, és bo facilitar l’exercici i la bona salut dels
ciutadans i és bo fomentar la sostenibilitat de mitjans de transport com la
bicicleta, però en aquests moments cal replantejar-s’ho tot. El sistema, el
cost i l’abast. El sistema passa poc contaminant però al llarg del dia i de la
nit hi ha furgonetes reposant bicicletes amunt i avall per la ciutat. El cost
de manteniment de cadascuna de les 6.000 bicicletes és de 3.500 eur/any, una
xifra francament millorable. I l’abast, de només 3,3 km diaris (no per trajecte!),
és clarament insuficient. Espero que a partir d’ara, els seus responsables,
esmolin bé el llapis i gestionin millor aquest servei. Els ciutadans els ho
agrairem.
Nota: Imatge extreta d'aquest bloc on podreu trobar altres fotografies que m'han encantat!