diumenge, 30 de gener del 2011

Les pensions… Tema resolt!


El problema de les pensions té una solució!
-       Si! Clar! El govern fa una política de dretes! Sempre paguem els mateixos!
El govern espanyol i els sindicats, han arribat a un acord per reformar un sistema que estava a punt de fer fallida.
-       Aquesta reforma no calia, i a més es fa en un mal moment!
Però que no veus que si no hi ha diners per pagar les pensions, haurem de recórrer a l’endeutament?
-       Doncs ens endeutem!
Però si ens endeutem, cada cop haurem de pagar més interessos! No has vist que està passant amb el deute del “Regne d’Espanya”?
-       Però s’ha retallat un pilar del benestar! No hi ha dret!
 “Qui deu diners té el cul llogat, …i no seu quan vol” Suposo que no preferiràs que l’estat estigui en mans dels “malvats mercats” oi?
-       I és clar que no!
Doncs d’on et penses que surten els calers de la Seguretat Social?
- Doncs … dels impostos…no?
No. Surten de les quotes que paguen el treballador i la empresa a l’anomenada “caixa única de la Seguretat Social”. És d’aquesta caixa de la que surten les pensions.
-       I quin és el problema?
Que la relació de cotitzants i pensionistes és cada cop menor, i això fa inviable el sistema a mig termini. El 1975 per exemple, hi havia 6 treballadors per cada pensionista. Avui la relació és de 2,6. I cada any que passa continua reduint-se.
-       …mmm… no ho acabo d’entendre…
T’ho explicaré d’una manera molt gràfica. Com saps, una bona part del teu cost salarial (un 31,5% aproximadament) s’ingressa directament a la caixa de la Seguretat Social.
-       Ah! Si!?.
Si. Imagina que aquests diners són líquids com l’aigua i es posen en una galleda. Tots els treballadors de l’estat aboquen cada mes, la seva galleda en la caixa única de la Seguretat Social.
-       Ho entenc.
I és d’aquesta mateixa caixa d’on surten cada mes les pensions dels que s’han jubilat.
-       D’acord.
Fins ara, la quantitat de líquid que entrava era superior a la que sortia, però la gent ha agafat una costum molt molt dolenta.
-       Ah! Si?  Quina?
Doncs que cada cop viu més anys!! I clar! Cada cop hi ha més pensionistes!
-       Per tant cada cop hi ha més galledes a omplir…
Exacte. I en canvi, cada cop hi ha menys entrades de líquid, degut a la crisi, la demografia, la baixa productivitat…
-       Però aquesta reforma és un pas enrere…
És una possible lectura. Tanmateix també es pot interpretar que amb aquesta reforma es garanteix que molts treballadors demà tindran una pensió, tot i que aquesta pensió sigui menor de la que seria amb la anterior sistema.
-       Ho veus? Ens retallen els nostres drets!
Es retalla la quantia de la pensió, és cert, però en canvi es garanteix que el sistema tingui viabilitat, i  arribi a tothom. Això és una bona notícia, per als treballadors  i  per als futurs pensionistes, perquè almenys podrem estar segurs que tindrem una pensió, mínima, però una pensió.

jordigarcia.cat
PD: No cal dir que aquesta també és una bona notícia per als “malvats mercats” i per a la Cancillera alemana Angela Merkel, que la setmana que ve inicia una "inspecció" a l’estat espanyol. 

dissabte, 29 de gener del 2011

Jordi Garcia a Catalunya Ràdio parlant de pensions

jordigarcia.cat


Escolta la meva aparició parlant de la reforma de les pensions ahir a Catalunya Ràdio (Feu-me comentaris!!)

divendres, 28 de gener del 2011

Intervencio a Catalunya Radio

Benvolguts lectors i amics, Si tot va be avui divendres 28 de gener parlaré de pensions a Catalunya Ràdio a les 18h. Dins del programa de la Silvia Cópulo. Ja em direu si ho he fet prou be! Una abraçada! Jordi Garcia i Serra

diumenge, 23 de gener del 2011

La millora de la funció publica


Enmig de les festes de Nadal li va sonar el telèfon. El va agafar i era un alt membre del flamant Govern de la Generalitat de Catalunya. Malgrat no tenir cap carnet, va rebre una proposta de càrrec que molts militants de CiU haurien somniat. Duia 24 anys fent carrera en els diferents cossos de la “gene” i ja no podia ascendir més, era un alt funcionari per mèrits i oposició rigorosa. Quan va arribar a la nova feina, els seus subordinats no s’ho podien creure: Els haviat tocat la grossa!! Un alt càrrec que sabia llegir i escriure ADOP!!*
Només cal fer un repàs als nomenaments que ha realitzat el Govern de la Generalitat de Catalunya per adonar-se que l’anècdota inicial no és un cas excepcional. Malgrat el malestar que s’ha produït en alguns sectors de la federació  de CiU, el govern de Mas ha prioritzat la qualificació tècnica abans que el sectarisme i ha nomenat alts càrrecs a persones, preparades, amb la capacitat adequada i amb una dilatada experiència. Una considerable quantitat d'aquestes sense carnet de CiU.
Entre aquests nomenaments i la reducció de càrrecs de confiança és comprensible que el llargament esperat desembarcament massiu de dirigents desde el carrer  Còrsega,  hagi esdevingut un “coitus interruptus”.
Tanmateix això té una lectura positiva. Mentre els tres partits del Govern han practicat una versió ampliada del sectarisme après a les administracions locals, CiU ha estat sempre un partit amb vocació transversal, que ha traspassat sempre que ha pogut les fronteres ideològiques per sumar voluntats. Ho feia Jordi Pujol quan recol·lectava vots en territoris anomenats “comanxes”, i ho feia l’Artur Mas amb la seva Casa Gran del Catalanisme. Però també és bo per un altre motiu. I és que  l'avís per a navegants que llença el govern de Mas és meridià: Militants si, però preparats.
L’ascens a llocs d’alta responsabilitat de personal qualificat és quelcom que en el fons, hauria de fer contents a tots: militants de CiU, oposició, funcionaris i ciutadans. És una qüestió d’eficiència i de coneixement posat al servei de la ciutadania...  perquè posem-nos en situació: Era lògic que una persona sense un mínim coneixement de lleis fos el President de la Cambra del Parlament que aprovava les lleis? Era lògic que un defensor dels col·lectius okupas i antisistema, fos el cap de la policia que els havia de reprimir i desallotjar? 
Estic segur que el funcionament de la Administració catalana millorarà, i ho farà molt aviat. La vàlua i el currículum de les persones que són nomenades tant amb carnet com sense no m'en deixa cap dubte.
Ànims i endavant!
(*) ADOP, abreviació de les fases d'un expedient de pagament: Autorització, Disposició, (reconeixement de la) Obligació i Pagament, en el llenguatge pressupostari de la administració catalana. 
per jordigarcia.cat