La immensa majoria dels espanyols, i els catalans en
això no som diferents, encara no han entès res.
- I què és el que han d’entendre?
Doncs que la crisi és un desajust gravíssim entre oferta
i demanda.
- Ah…
Quan el mercat es buida, és a dir, quan tot allò que
s’ofereix, es ven no hi ha crisi. Però ara, això no passa. Hi ha pocs venedors
que aconsegueixen col·locar tot el que tenen a l’aparador. I per tant tenen
excés de recursos: excés d’estoc, excés de mà d’obra, excés de metres, etc…
-
I perquè tenim aquest excés?
Perquè en el passat, la demanda era superior a la
oferta: els consumidors pressionaven els venedors perquè oferissin més i més
producte. I els botiguers van ampliar la botiga, van omplir els prestatges i
van contractar més dependents. El primer símptoma de que la demanda pressiona
fortament la oferta és l’alça de preus que van patir alguns mercats (com
l’immobiliari) en el passat.
-
I que és el que haig d’entendre?
Que la demanda que teníem era fictícia, no era una demanda
real.
-
Què vols dir amb real? Jo bé que
vaig comprar una casa, i jo la volia aquesta casa! I cada dia la trepitjo
aquesta casa! És ben real!!
La casa la vas comprar a crèdit no?
-
Si.
I a qui li vas demanar els diners?
-
Al Banc.
I el banc a qui els va demanar?
-
Ni idea! Això no és el meu
problema!!
T’equivoques!! Resulta que SI és el teu problema, perquè
si aquest senyor (que anomenarem “Sr. Mercats”) no li hagués deixat els diners
al teu banc, ara no tindries casa. Ho has entès??
- Ehem… Si.
Per tant és al Sr. Mercats el propietari d’aquests
diners, i ves per on, aquest Sr. té uns capritxos una mica estranys: Aquest Sr.
Mercats vol cobrar!!
-
Ei!! Que jo pago la meva hipoteca!
RELIGIOSAMENT!! (Je! Je!)
Tu si, però un 25% dels espanyols tenen dificultats per
pagar-la. I saps què vol dir això?
-
No…
Doncs vol dir que el teu banc només disposa del 75% dels
diners que ha de pagar cada mes. I això, saps què vol dir?
-
Doncs m’ho començo a imaginar.
Crec que no… El teu banc, com que no té diners per pagar
les seves quotes, el que ha de fer és demanar prestat una altra vegada. I
endevina a qui li demana prestat?
-
Mmmmm…. M’ho començo a sospitar…
Doncs li demana al mateix Sr. Mercats (o a un amic, o
cosí seu, o algú que té diners i es guanya la vida prestant-los). I saps què li
diu el Sr. Mercats? Que el teu banc és mal pagador, està molt endeutat i que té
por que no li pagui, per tant es resisteix a deixar-li més diners. El teu banc
li diu que si no li presta, haurà de tancar i no podrà pagar el que li deu.
Així que el Sr. Mercats li contesta que d’acord, però que com que el risc
d’impagament és molt més gran, l’interès també serà més gran. I el teu banc diu
que si.
-
Per tant problema resolt!
Et tornes a equivocar. El teu banc, avui ja no demana
diners per fer hipoteques com la teva, sinó principalment per pagar els seus
propis deutes (o millor dit, els deutes de la gent que no li paga). I en cas
que li sobri algun diner d’aquest nou préstec tria molt bé a qui li ha de
donar, li’n demana moltes garanties i quan el dóna el seu interès també és molt
més alt.
-
Ah!! En conseqüència el meu banc
restringeix els seus crèdits!! I si es redueixen els crèdits la gent compra
menys cases!!
Exacte! Compra menys cases, menys cotxes, menys
rentadores, i per tant la demanda disminueix. I si la demanda es contrau de
forma generalitzada a l’economia, es produeix una crisi. I aquesta és la crisi
que tenim.
-
Però… pel que m’estàs dient, tot
el creixement que vam tenir era un miratge. Tot ho compràvem a crèdit!