Fa uns dies, el Ministre de foment, José Blanco, afirmava que Espanya s'ha de posar a l'alçada de Europa en Infraestructures i que per això cal pujar els impostos. Vull explicar breument perquè això no només és incert, sinó que a més, no es compliria.
1r. La pressió fiscal no es sinònim de millors infraestructures. Només cal analitzar la composició del pressupost de l'estat, en que un 40% es dedica a pensionistes i aturats, mentre només un 4,24% a inversió (en infraestructures). Si amb els diners que ja té el govern, es gasta 10 vegades més en pensions i aturats que en inversió, és difícil de creure amb els nous diners (i sempre per legítims interessos electorals) no decideixi destinar-los a augmentar pensions, finançar la Llei de Dependència o repartir "peonás" del PER.
2n. En el cas que el govern de ZP compleixi la seva paraula (ehem…) i dediqui aquest augment impositiu INTEGRAMENT a infraestructures, ningú ens garanteix que estiguin ben executades. Els casos d'obres públiques que s'han desviat del seu pressupost inicial, són massa freqüents: el de l'AVE Madrid-Sevilla es va duplicar, i el del Velòdrom Palma Arena es va triplicar. Per altra banda, després de la construcció cal un manteniment: Tots coneixem el cas d'alguna infraestructura faraònica impossible de mantenir, però el cas mes conegut, perquè ha sortit a diversos mitjans a nivell mundial és el de l’aeroport de Ciudad Real, que amb la seva ruïna inminent, s'ha endut pel davant fins i tot una caixa d'estalvis.
3r. També és possible que s’executin aquelles obres que el país NO necessita, és a dir, per a què serviran? Llegia un recent article del Catedràtic d'Economia Germà Bel, en què es qüestionava la utilitat d'algunes obres públiques, com per exemple l'AVE Madrid-Cantabria, i afirmava que en cas que s’executés, les anxoves que tradicionalment regala el president càntabre a Zapatero, esdevindrien la llauna més cara de la història. En qualsevol cas, el dubte sobre la utilitat, i la rendibilitat (ja no econòmica, sinó almenys social!) de les infraestructures que es construiran amb aquesta pujada d'impostos, és més que dubtosa.
4t. Si pugem els impostos, els pujarem de forma injusta, ja que a Espanya existeix una gran bossa d'economia submergida i un elevat grau d'evasió d'impostos: Els treballadors que cobren l'atur i treballen, autonoms que no fan factura, empresaris que passen viatges i cotxes de la família com despesa de la empresa, etc... Si pugem els imposotos seguirà pagant la gran classe mitja de l'estat, que no vol, o no pot evitar-los, i per contra, encara incentivaria més el frau d'aquells que ja evadeixen.
5è. I últim. Qualitat professional dels dirigents públics . El Ministre Blanco, s'oblida que el segon problema del espanyols, son els seus polítics. És a dir gent com ell. En un país on els seus governants no tenen la formació ni la preparació adequada (el president espanyol no sap ni anglès per exemple), o en alguns casos és nul·la, on els criteris de selecció son feudals i no meritocràtics, on la corrupció ha esquitxat en algun moment tots els partits i on ningú dimiteix fins que ja té les emmanilles posades, és per posar-se a riure que aquests mateixos dirigent ens demanin encara mes diners. Com diu un amic, el Ministre devia estar de broma.
En fi, després d'escriure aquest post he llegit que la ministra Elena Salgado ha descartat apujar els impostos. Ja veieu, era veritat. El ministre estava de broma.
Espero, que el proper post us pugui parlar (aquest cop si) de frau fiscal i d'impostos.
Fins aviat!
