Podem viure amb menys si o no?

Aquests dies hi ha un munt de gent concentrada arreu que demana la veritat. Això està bé, perquè a mi la veritat m’encanta. M’agrada conèixer-la i m’agrada compartir-la. De fet si alguna cosa em fa ràbia de la gent és que s’auto enganyi.

Havia promès parlar-vos de les finances de a Generalitat, i és una gran oportunitat per posar al descobert una veritat, una veritat incòmoda.

La riquesa dels ciutadans de Catalunya, es mesura per la suma de totes les seves rendes mesurada pel seu PIB és del voltant dels 210.000 milions d’euros (és a dir, un 21% del PIB espanyol). El pressupost de la Generalitat representa un 15% d’aquesta riquesa (és a dir 30.000 milions d’euros). Si comparem amb el pes de l’estat a Espanya (35%) veiem que el pes que té la Generalitat a l’economia és menys de la meitat. Recordeu aquesta dada.

La diferència entre ingressos i despeses al pressupost de la Generalitat l’any 2010 va arribar a la desmesura passant de llarg els 9.000 milions (un 27% del pressupost, o el que és el mateix: de cada 3 euros gastats un era prestat!). El mateix va passar amb el deute, que també es va disparar i va assolir els 35.000 milions d’euros (un 108% del pressupost!). Si tenim en compte que només dos anys abans, el 2008, el dèficit va ser de 469 milions (1,7%) i el deute estava a 16.000 milions d’euros (un 55% del pressupost) de seguida ens adonarem que van ser dos anys d’allargar els cordons més del compte. I que va passar el 2009 i el 2010? 

-          Que hi havia crisi, i la crisi va perjudicar els ingressos de la Generalitat.

Si, i el 2010 també eleccions. De fet, els ingressos per impostos van caure un 25%, però el govern només va decidir reduir la despesa un miserable 0,4%. Perquè un govern suposadament racional va fer aquesta bestiesa?

-          Doncs perquè la crisi els va agafar per sorpresa i no la van preveure prou bé.

No és correcte. El pressupost de 2010 ja preveia un dèficit 7.000 milions, l’error “només” era de 2000 milions. Per tant ja preveien ficar l’olla gran dins de la xica.

Per posar un exemple, el 2006 la despesa del departament de salut era de 8.000 milions. Quatre anys més tard era de 10.000 milions d’euros (un 24% més). Realment havien augmentat les malalties un 24%? O la població?

En nombre d’empleats va passar quelcom similar. Segons els pressupostos de la Generalitat, l’any 2005 hi havia 154.283 empleats públics incloent funcionaris, servei català de la salut, etc. Segons el pressupost del 2010 n’hi havia 226.332 (un creixement del 47%).

-          Fas trampa. El 2010 es compten 40.000 empleats d’altres empreses del Sector Públic que fins aleshores no havien estat incloses. 

És veritat, perquè al 2005 aquestes empreses, o bé no existien, o bé tenien menys personal. Sembla una mica incongruent que enmig d’una crisi brutal i imprevista (i amb una caiguda dels ingressos del 25%!!) es contractessin 4.992 noves persones en aquestes empreses del Sector Públic (Font:  pressupost Generalitat 2010). La meva opinió és que els qui van governar fins aleshores no es guanyaven l’aigua que bevien i ho van pagar a les urnes.

En conclusió, en plena crisi quan ja tothom vivia amb menys opulència, consumint menys recursos i pagava menys impostos es va voler mantenir el mateix nivell de serveis socials. Això no era ni és sostenible. La Generalitat ha gastat de forma imprudent molt per sobre el que recaptava, ha duplicat el seu deute en menys d’una legislatura i ha gestionat els seus recursos de forma irresponsable deixant la patata calenta als que venien al darrera. Ens agradi o no, ara toca posar les coses a lloc i acceptar que la Generalitat és més pobra. No fer-ho comportaria anar fent una pilota cada cop més grossa, més negra i que ens arrossegaria per una pendent més pronunciada cap al penya-segat. No és cap teoria. Els que ho han fet, han acabat molt malament. És el cas dels PIG (Portugal, Grècia i Irlanda). 

Si no volem acabar com ells, doncs ens cal viure amb menys. Algú en discrepa?

NOTA: Totes les xifres estan arrodonides al miler per a més claretat. Els percentatges són exactes i s'han fet sobre els nombres reals dels pressupostos de la Generalitat que estan publicats aquí.

Retallar… o no, aquesta és la qüestió!

- Estalviar està bé (però retallar no).

- Construir un aeroport és bo (però malbaratar és dolent).

- Ser auster és bo (però que ho siguin els altres). 

- No es pot estirar més el braç que la màniga (excepte si el braç és el meu, és clar!), aleshores cal que busquin roba a on faci falta (que jo no m’encongeixo).

Al final haurem de donar la raó a aquells que no parlaven de "transvasament", sinó de “captació puntual d’aigua reversible” i creure que tant fa les coses que fem, allò important és com les anomenem.

El Producte Interior Brut (PIB) espanyol, (és a dir, els sous dels espanyols, els dividends dels accionistes, els interessos dels bancs i els lloguers dels pisos) és actualment d’un bilió d’euros, (o bé 1.000.000 de milions d’Eur). El pressupost de l’estat està al voltant del 35% del PIB (és a dir 350.000 milions d’Eur). L’any 2009  la diferència entre ingressos i despeses d’aquest pressupost va ser de l’11,1% del PIB o del 34% del pressupost (és a dir 111.000 milions). L’any 2008 el dèficit va ser de 41.000 milions (un 13% del pressupost), el 2010 de 91.000 (un 20% del pressupost) i la optimista previsió de dèficit per enguany 2011 és de 62.000 milions (un 20% del pressupost).

Algú s’imagina que passa si durant quatre anys hom gasta DUES VEGADES el que guanya? Doncs que això, òbviament, és insostenible. I quan gastes avui i ho pagues demà et surt més car, perquè hi has d’afegir els interessos, per tant la manca d’austeritat d'avui, et surt més cara demà. Enguany 2011, els interessos que pagarà l’estat espanyol sumen ja 27.000 milions d’euros (un 8,6% del pressupost). Aquesta xifra equival a la xifra que l'estat paga als aturats. Ens gastem tant en interessos com en l'atur. No crec que sigui bo.

A més, el prestatari s’en malfia perquè se n’adona que malbarates els diners amb aeroports que no tenen ni un vol com els de Ciudad Real o Castelló o amb trens d’alta velocitat que no seran rendibles mai de la vida, com els d’Extremadura, Cantabria o Astúries. Així que quan vas a demanar-li diners l’any següent et cobra un interès més alt. Com a conseqüència, encara pagues més i més i més!!

I on s’acaba això? Malauradament això s’acaba el dia després d’unes eleccions, en què el que arriba li pot donar la culpa a l’anterior de tota la disbauxa, i té 4 anys per recuperar-se. Això és el que ha passat a Grècia (amb un govern d'esquerres), a la Generalitat (un dia parlarem de les xifres de la Gene) i el que passarà a molts ajuntaments de Catalunya i de l'estat.

És molt bonic ser el bo de la pel·lícula i gastar i gastar i gastar pensant que ja vindrà un altre darrera que haurà de pagar la factura (més els interessos) però els votants no haurien de ser tant innocents i creure que viuen al país de les meravelles: O som austers avui, o demà ho haurem de ser encara més!

L’ajuda externa condemna Portugal a 2 anys més de recessió

Aquesta és la lliçó. Això és el que passa quan hom estira més el braç que la màniga. Portugal haurà de fer un Pla d’ajust dur però necessari” declara el cap de la delegació de la Unió Europea. I no m’estranya. Hem estat dirigits per un munt d’hereu escampa que ens en han deixat la caixa buida i ara encara volen esmenar la plana a tothom. 

 

Tothom sap que no és pot gastar més del que es guanya. A nivell internacional ha passat igual, hem tingut un munt de dirigents amb les mans foradades que han governat els destins de molts països sense mirar si hi havia diners a la caixa i aquest n’és el resultat: Deute descomunal, interessos colossals i la vergonya d’haver de pidolar ajuda externa.

Els casos de Portugal, Irlanda i Grècia (PIG), són l’exemple més proper i més clar que tenim. La recent rebaixa de la qualificació del deute d’EUA n’és un altre.

Fonts del Departament d’Economia em diuen que el cas de la Generalitat és molt similar. M’expliquen que s’han trobat pagaments fins l’any 2027 d’instal·lacions inaugurades poc abans de les eleccions. Alguns d’aquests compromisos sumen més del 50% del pressupost del que “teòricament” disposen. En altres casos s’han trobat “factures al calaix” per un 17% del total pressupostat. És a dir, que dels diners que tenien per a l’any vinent, dues terceres parts ja estan gastades per l’anterior govern.

Si a aquest 67% li sumem la retallada del 10% ja es veu el poc marge que els queda. No els envejo. Com a professor d’economia aquestes coses no les explico. Potser correspondrien a la Càtedra d’Ètica del meu company Norbert Bilbeny.

La raó està molt ben repartida: tothom creu tenir-ne suficient. Però els diners no, els qui els han gastat els deuen i els han de tornar. I Com deia el meu avi, qui té el cul llogat no seu quan vol.

En fi a sota us deixo alguns titulars i llur cronologia perquè veieu els disbarats que s’han fet i dit en el país veí i no els repetim:

09/01/2011 Portugal rechaza ayuda externa ante el rumor de que será rescatado

10/01/2011 Portugal 'no necesitará ninguna ayuda externa', dijo la ministra Salgado

04/05/2011 Las claves del Rescate de Portugal

06/05/2011 Los portugueses aceptan la ayuda externa de 110.000 millones de Euros

07/05/2011 Salgado dice que el rescate de Portugal será el último de la zona