dissabte, 24 d’abril del 2010

Sant Jordi Econòmic

jordigarcia.cat
23 d’abril de 2010, Diada de Sant Jordi, 8 del matí Rambla Catalunya amb Consell de Cent.


Un noi jove, amb aspecte d'estudiant fent campana per finançar-se el viatge de fi de curs, era davant d'una taula amb unes quantes roses a la mà. Quan li he preguntat el preu m'ha dit 5 eur/rosa... però davant la meva cara impàvida (no tenia cap intenció de comprar) ha estat ràpid de reflexes i m’ha ofert una rebaixa si en comprava vàries... Bravo noi! Ho fas molt bé! Però el que no sabies era que jo era només un curiós...Ho sento!

M’agrada saber el preu de les coses. Crec que els preus simbolitzen i expliquen molts comportaments humans, sovint irracionals. De fet la meva ciència preferida, la economia, explica el món a través dels preus.

Aquest matí, la meva intenció era simplement sondejar el mercat de primera hora per veure quina era la caiguda al final del dia. Un mercat d’un bé perible com la rosa en un dia de Sant Jordi pot resultar molt il•lustratiu de com va la economia. Els meus estudiants podrien trobar en ell les 5 característiques d’un mercat de competència perfecta (*). El resultat ha estat demolidor.

En aquesta Diada he vist menys persones al centre de Barcelona que en diades anteriors, no gaires menys. Potser ha influït el fet que era divendres i molta gent ha aprofitat per escapar-se més d'hora de la feina i marxar de cap de setmana. Potser ha influït el dia, que amenaçava pluja.

Quan he tornat al centre, després de la feina, he detectat una baixada de preus de les roses espectacular. Si a primera hora del matí ja hi havien algunes parades oferint roses a 6, 5 o fins i tot 4 euros (crec que feia 3 ò 4 anys que no veia preus així a la Rambla), a final de la tarda, cap a les 7 la majoria estaven a 2. Si tenim en compte que el preu de cost a Mercabarna de la rosa muntada, sense transport, està al voltant de 1,5 eur, veiem que els marges han baixat dràsticament.

També he vist poques parades a qui se li haguessin acabat les roses, així que la baixada de preus és el resultat d'una acumulació d’estocs si, però... per una demanda insuficient o per una oferta excessiva? El que no sóc capaç d’afirmar, a hores d’ara és si la quantitat de venedors de roses era superior enguany a anys passats (més aturats que es converteixen en experts floristes per un dia) i és aquí on s’hauria produït el desequilibri. Un article del Sergi Pàmies que apareix avui a la premsa fa intuir que si... Finalment, quan ja es feia fosc (just abans de les primeres gotes de pluja de 3/4 de 9) les regalaven.

Evidentment, parlo d'aquest Sant Jordi des d'un punt de vista particular, i és possible que tingui una visió esbiaixada. Tant de bo sigui així, i aquest sigui un petit brot verd de la economia... 

PD: La llàstima d’aquests brots verds que vaig veient, és que cap d’ells madura.

(*) Els Mercats de Competència Perfecta han de complir 5 premisses: 1. Gran nombre de compradors i venedors. 2. Producte homogeni. 3. Llibertat de compra i venda. 4. Informació puntual del que fan els altres agents del mercat. 5. Ni compradors ni venedors poden influir en el preu del mercat de forma individual (no estan organitzats com la OPEP, per exemple).

dilluns, 5 d’abril del 2010

Segones residències: Llogar o Comprar

jordigarcia.cat

La economia és una ciència que no pot explicar-ho tot. Per exemple, no pot explicar perquè la gent compra enlloc de llogar malgrat la tremenda diferència de cost entre una i altra.

Us explicaré una anècdota: uns dies enrere comentàvem amb uns amics la bellesa del paratge on ens trobàvem. Una vista magnífica sobre tota la Cerdanya (la catalana i la francesa) ens tenia embadalits. Els vaig dir que podrien sovintejar la zona comprant una casa per uns 300.000 euros (*). “300.000!!!??” Van preguntar? “Si, és el valen aquí” els vaig dir. “Però si de lloguer no t’ho gastes en una vida!!”.

La seva reacció, lògica i econòmicament correcta, em va sorprendre, no tant perquè no tinguin raó, sinó perquè gairebé ningú fa aquest raonament. Vegem amb un exemple la base de la seva afirmació:

- Una hipoteca de 300.000 a 35 anys, al 3% surt per uns 1200 Eur/mes. Això són uns 14.000 Eur/any. Al cap de 35 anys haurem pagat uns 485.000 Eur.

- En canvi llogar una segona residència pot sortir per uns 8.000 Eur tot l’any. Uns 5.000 si només volem la temporada d’hivern.

Això vol dir que si lloguem paguem una tercera part menys. O que a preu de lloguer estarem 60 anys per arribar a 485.000 i igualar el pagament del lloguer al de la compra. I si només la volem per a l’hivern el pagament anual surt per una tercera part. O vist d'una altra manera, tardarem 100 anys en pagar de lloguer el mateix que en la compra.

Els arguments per comprar són sempre no econòmics: que la casa és teva (amb el permís del banc) que quan acabes de pagar-la queda per tu, o per la teva família (si només la disfrutem a l’hivern... 100 anys són 4 generacions, i tanta gent no hi cap a la casa!), que és una inversió (que amés suposa impostos, mobles, electrodomèstics, reparacions, etc), i una cosa que no es diu, però que compta molt i és l’estatus que dóna: “tenir casa a la Cerdanya/Costa Brava/etc...”. (Potser me’n deixo algun i algun amable lector m’ajudarà...).

D’altra banda llogar té un gran avantatge addicional que és la flexibilitat: Si enguany passem per dificultats econòmiques podem no llogar i esperar temps millors. Si tenim un bebè, o un familiar malalt o ens hem lesionat, també podem deixar de llogar. Si resulta que sovint pujaran amics o familiars, podem llogar una casa més gran durant algunes temporades. Si ens agrada molt una estació podem llogar prop d'aquella estació d'esquí. Si neva, o no neva, etc... Sempre podrem canviar.

En definitiva, que posats a la balança els meus amics tenen raó. Surt molt més a compte llogar que comprar, aleshores, perquè hi ha tant poca gent que ho faci???

(*) És l’exemple de Das, prop d’Alp, on hi ha una promoció de la que només queden 3 últimes cases... I malgrat que fa més d’un any i mig que no paren d’anunciar-ho, encara avui en queden 3!.

PD: Evidenmtent, en la actual situació econòmica, hi ha una majoria de població que no pot fer ni una cosa ni l'altra, ni llogar ni comprar o ni tan sols anar de vacances. De fet, a Catalunya hi ha permanentment un 15% de població per sota del nivell de pobresa, que amb la crisi ha augmentat desaforadament. Aquesta població está malnutrida, desasistida i en general ignorada. Probablement la repercusió d'aquest blog ajuda poc a resoldre la seva situació.

Origen de la Imatge: http://www.rentahousefm.com.ve/2008/12/03/casas-y-quintas-en-alquiler/