Aquesta és la
lliçó. Això és el que passa quan hom estira més el braç que la màniga. Portugal
haurà de fer un Pla d’ajust dur però necessari” declara el cap de la delegació
de la Unió Europea. I no m’estranya. Hem estat dirigits per un munt d’hereu
escampa que ens en han deixat la caixa buida i ara encara volen esmenar la
plana a tothom.
Tothom sap que no
és pot gastar més del que es guanya. A nivell internacional ha passat igual, hem
tingut un munt de dirigents amb les mans foradades que han governat els destins
de molts països sense mirar si hi havia diners a la caixa i aquest n’és el
resultat: Deute descomunal, interessos colossals i la vergonya d’haver de
pidolar ajuda externa.
Els casos de
Portugal, Irlanda i Grècia (PIG), són l’exemple més proper i més clar que
tenim. La recent rebaixa de la qualificació del deute d’EUA n’és un altre.
Fonts del
Departament d’Economia em diuen que el cas de la Generalitat és molt similar.
M’expliquen que s’han trobat pagaments fins l’any 2027 d’instal·lacions
inaugurades poc abans de les eleccions. Alguns d’aquests compromisos sumen més
del 50% del pressupost del que “teòricament” disposen. En altres casos s’han
trobat “factures al calaix” per un 17% del total pressupostat. És a dir, que
dels diners que tenien per a l’any vinent, dues terceres parts ja estan
gastades per l’anterior govern.
Si a aquest 67% li
sumem la retallada del 10% ja es veu el poc marge que els queda. No els envejo.
Com a professor d’economia aquestes coses no les explico. Potser correspondrien
a la Càtedra d’Ètica del meu company Norbert Bilbeny.
La raó està molt
ben repartida: tothom creu tenir-ne suficient. Però els diners no, els qui els
han gastat els deuen i els han de tornar. I Com deia el meu avi, qui té el cul
llogat no seu quan vol.
En fi a sota us
deixo alguns titulars i llur cronologia perquè veieu els disbarats que s’han
fet i dit en el país veí i no els repetim:
Em recordo haber llegit una novel.la de ciencia ficció, i el divertit del asumpte era que els politics sofrian de la seva butxaca la evolucio economica del pais dels proxims 10 anys a partir de que sortien elegits, si la cosa millorava desde que habien agafat el carrec el mateix pasava al seu patrimoni i viceversa.
ResponEliminaXavier