Estem a 5 d’agost, fa una calor de canícula i en Joaquín Sabina es vesteix per anar al concert de Sant Feliu de Guíxols. Recorda quan a principis dels 80 tocava al Pub madrileny “La Mandrágora”… poc s’imaginava aleshores que 30 anys després encara faria 27 concerts en 90 dies!! Però un cop acceptada la realitat, cada dia frueix més fent la seva feina i després del seu “Marichalazo” (com a ell li agrada comentar) es cuida més i això li permet treballar-se millor els concerts. Fa més bondat.
El que fa en Sabina és el mateix que fan molts cantants actuals: fer més actuacions i vendre menys àlbums. Com diu el guitrrista de la E Street Band, Steven Van Zandt: "Avui un àlbum és només un bitllet d'avió pagat per patejarse el món fent concerts". Malgrat els catastròfics auguris dels meus estimats amics de la SGAE (a qui he aportat 46 euros de l’ordinador en el que escric) el mon de la música no desapareix, sinó que es transforma. I és que model de negoci de la música ha canviat. Avui es compren menys CD’s i més entrades de concerts.
Vagi per endavant la meva militància anti-SGAE de qui opino s’ha convertit en un Robin Hood invertit: Roba a milions de consumidors pobres (aquells que segons el PSOE cobren menys de 50.000 Eur) per donar-ho a un quants autors rics que viuen de rendes. Per qui no ho sàpiga, el 75% de la recaptació de la SGAE va a parar a només 600 autors, el que suposa una mitja de 337.000 euros per cadascun, alguns dels quals fa dècades que no treuen un àlbum nou, ni fan cap concert, ni donen un pal a l’aigua, és a dir: viuen de renda.
Tornant al tema, segons un estudi encarregat pel Ministeri de Cultura (a través de la Fundación de Estudios de Economia Aplicada, Fedea) el negoci musical creix malgrat la pirateria i les descàrregues d’Internet. Entre 2004 i 2008 (*) la facturació del sector ha crescut de 549 a 559 milions d’Euros (+1,8%), el nombre d’autors ha augmentat de 1.142 a 1.360 (+19%), les sales de concert han incrementat de 334 a 469 (40,4%) i el nombre d’obres musicals produïdes s’ha doblat (110,4%). Veure dades aquí
Segons l’estudi, el món musical no s’ha reduït, sinó que només s’ha transformat, així si l’any 2005 el 74% dels ingressos provenien de la venda de música (descarregues i discs) i el 26% dels concerts, al 2008 la proporció s’invertia i un 45% provenia de la venda, mentre que el 55% provenia dels espectacles en directe. Un altre component que creix són els ingressos per descàrrega digital de pagament (incloent mòbils) que han passat de 5 a 29 milions entre 2004 i 2008.
Conclusions:
Els canvis en la tecnologia de distribució obliguen a fer canvis en la organització dels mitjans de producció de la indústria discogràfica que els poders públics no haurien de frenar.
Des d’un punt de vista econòmic, perseguir les descàrregues gratuïtes són una forma de subvenció a una tecnologia del passat. Aquesta subvenció perjudica un consumidor nombrós i dispers mentre beneficia als intermediaris-distribuïdors (**) i a l’oligopoli de productors (SGAE). Veure conclusions de l’estudi aquí
(*) La xifra no recull la facturació de 2007 que arribà als 652, ja que al 2008 es va notar l’efecte de la crisi.
(**) Només 4 multinacionals tenen el 90% del mercat físic i d’audio: Universal Music, Sony Music, Warner DRO i EMI Music.
NOTA: imatge provinent de crunchgear.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada