jordigarcia.cat
Catalunya és una economia exportadora.
Tanmateix la política exterior de Catalunya passa per Madrid. Potser és per
això que moltes de les necessitats que tenim en aquest país es veuen tant poc
reconegudes en aquesta política.
Per als nostres polítics de Madrid, parlar
d'Economia i de Catalunya és com parlar de la teoria de la relativitat i
del sexe dels Àngels. Ni ho entenen ni els importa.
Per això ara, després de molts anys, és
possible que algú cregui que hem aconseguit una gran fita, quan l'FMI ha reconegut el major pes de l'Estat Espanyol al món, i quan a més, som
l'únic país desenvolupat que ha millorat la seva posició, mentre la resta de la
Unió Europea ha perdut globalment un 6%. L'Estat pressumeix ara d'haver passat
del lloc 15 al 13 en aquesta organisme i de tenir una quota del 2%, quan abans
la tenia del 1,4%. Però la realitat és una altra. l'Estat Espanyol
ja fa molts anys que podria haver escalat posicions, quan hi va haver un
moment, en que érem la 8a economia mundial, superant, fins i tot, al prestigiós
Canadà! Però enlloc de fer valer aquest reconeixement aleshores, en totes les institucions
econòmiques, ens vam dedicar a donar lliçons de diplomàcia amb la "Aliança
de Civilitzacions". Ja se sap on ha acabat aquella ingenuïtat.
En aquests moments, en què la guerra de
divises està manllevant les poques possibilitats que teníem de sortir de la
crisi gràcies al sector exportador, altre cop fem tard. És difícil de
quantificar però cap empresari exportador té cap dubte de la importància que té
el poder influir en els organismes econòmics internacionals.
Bona notícia, però que ningú s'equivoqui: No
hem avançat quan els altres països desenvolupats han
retrocedit, perquè som els molt bons. NO. És que ens ho han reconegut tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada