La millora de la funció publica

Enmig de les festes de Nadal li va sonar el telèfon. El va agafar i era un alt membre del flamant Govern de la Generalitat de Catalunya. Malgrat no tenir cap carnet, va rebre una proposta de càrrec que molts militants de CiU haurien somniat. Duia 24 anys fent carrera en els diferents cossos de la “gene” i ja no podia ascendir més, era un alt funcionari per mèrits i oposició rigorosa. Quan va arribar a la nova feina, els seus subordinats no s’ho podien creure: Els haviat tocat la grossa!! Un alt càrrec que sabia llegir i escriure ADOP!!*

Només cal fer un repàs als nomenaments que ha realitzat el Govern de la Generalitat de Catalunya per adonar-se que l’anècdota inicial no és un cas excepcional. Malgrat el malestar que s’ha produït en alguns sectors de la federació  de CiU, el govern de Mas ha prioritzat la qualificació tècnica abans que el sectarisme i ha nomenat alts càrrecs a persones, preparades, amb la capacitat adequada i amb una dilatada experiència. Una considerable quantitat d'aquestes sense carnet de CiU.

Entre aquests nomenaments i la reducció de càrrecs de confiança és comprensible que el llargament esperat desembarcament massiu de dirigents desde el carrer  Còrsega,  hagi esdevingut un “coitus interruptus”.

Tanmateix això té una lectura positiva. Mentre els tres partits del Govern han practicat una versió ampliada del sectarisme après a les administracions locals, CiU ha estat sempre un partit amb vocació transversal, que ha traspassat sempre que ha pogut les fronteres ideològiques per sumar voluntats. Ho feia Jordi Pujol quan recol·lectava vots en territoris anomenats “comanxes”, i ho feia l’Artur Mas amb la seva Casa Gran del Catalanisme. Però també és bo per un altre motiu. I és que  l'avís per a navegants que llença el govern de Mas és meridià: Militants si, però preparats.

L’ascens a llocs d’alta responsabilitat de personal qualificat és quelcom que en el fons, hauria de fer contents a tots: militants de CiU, oposició, funcionaris i ciutadans. És una qüestió d’eficiència i de coneixement posat al servei de la ciutadania...  perquè posem-nos en situació: Era lògic que una persona sense un mínim coneixement de lleis fos el President de la Cambra del Parlament que aprovava les lleis? Era lògic que un defensor dels col·lectius okupas i antisistema, fos el cap de la policia que els havia de reprimir i desallotjar? 

Estic segur que el funcionament de la Administració catalana millorarà, i ho farà molt aviat. La vàlua i el currículum de les persones que són nomenades tant amb carnet com sense no m'en deixa cap dubte.

Ànims i endavant!

(*) ADOP, abreviació de les fases d'un expedient de pagament: Autorització, Disposició, (reconeixement de la) Obligació i Pagament, en el llenguatge pressupostari de la administració catalana. 

per jordigarcia.cat