dilluns, 13 de desembre del 2010

Els vilipendiats “Mercats”


-        Els mercats són dolents!

Mmm…i com has arribat a tan elaborada conclusió?

-        Els mercats han creat aquesta crisi . Per tant els mercats són dolents!

Ah…està be… i em pots dir que és el que han fet els mercats per conduir-nos a aquesta situació?

-        Els mercats estant farcits d’especuladors, que s’enriqueixen amb els nostres diners i que enfonsen el deute dels països.

Ooooh! Jo pensava que alguns països s’enfonsaven sols (con Grècia o Irlanda) però ara resulta que els culpables de la crisi són “els especuladors del mercats”? És un gran  Ho he resumit be?

-        Si.

Vaja, vaja…cada dia aprenc coses. Però tu saps com funcionen els mercats?

-        No. Ningú ho sap excepte aquests especuladors malvats que se saben totes les trampes i per això han fet tant mal a tot el mon mundial!

Home…bé… Mira, jo t’explico: Resulta que els mercats de què parla tothom són els mercats de capitals. En els mercats de capitals es negocia la compra i venda d’accions, obligacions, bons i altres títols i és on es troben la gent que té diners i la gent que en necessita.

-        Aja! Allà estan els especuladors!

Si, i tots es posen un cucurutxo al cap, beuen pixats de gat i ballen al voltant d’una foguera!

-        AIXÒ FAN??!!!

No home no!!! Els especuladors que tu dius, són empleats de les Agencies de Borsa (abans es deien agents de canvi i borsa), que tenen família i cobren unes primes  en funció dels seus resultats (com els jugadors del Barça).

-        Doncs… tots ells es posen d’acord per fer pujar i baixar la borsa!!

Bé… D’empleats d’aquests n’hi deu haver uns 1.000 a tot l’estat. Calculo que al món hi poden haver un centenar de milers. Tots tractant de comprar-se títols els uns als altres i tots tractant de guanyar diners. Per tant, quan molts d’ells coincideixen en comprar (o vendre) un títol determinat aquest títol tendeix a pujar o baixar. Però perquè això passi, tots s’han de posar d’acord, cosa que per la quantitat d’agents que hi ha no és gens fàcil.

-        Doncs aleshores… n’hi ha 4 d’aquests que tenen molts molts molts diners i que són els que mouen el mercat. Aquests són els malvats especuladors!! Apa!

Si, clar! De fet, no tots mouen el mateix capital, però tu saps quants diners es mouen al món en el mercat de capitals? Mira, les Agències de borsa europees que mouen més diners no arriben ni al 5% del mercat europeu, i aquest percentatge es dilueix en el mercat global (perquè també hi ha les de Xina, Japó, EE.UU., etc…). Mira, en realitat els més grans volums de capitals el constitueixen els fons de pensions privats de milions de treballadors dels països occidentals.

-        Doncs jo en tinc un de fons, però és petit. Amb prou feines hi deu haver 25.000 euros a hores d’ara!

Efectivament, m’en vas parlar fa unes setmanes, quan el vas canviar de banc. Em podries dir per quin motiu ho vas fer?

-        Si! Perquè avui no pots deixar els diners quiets! Els has de moure! Sinó no et rendeixen! A més els bancs ja et cobren prou per les comissions, per una vegada que et donen diners!

Si, tens raó, però per quin motiu em vas dir que els havies canviat?

-        Bé, el vaig moure perquè en l’altre fons em donaven mig punt més d’interès.

Està bé. I tu creus que vas actuar de forma diferent a com ho fan els teus “malvats especuladors”?

-        Però és que aquests malvats especuladors mouen milions!

Així que la diferència només està en el volum?

-        no… home…vull dir que…

Si. Vols dir que… El que no t’adones és que quan s’acumulen milers de decisions com la teva, que busquen guanyar mig punt més, el resultat és que milers d’agents de tot el mon es mobilitzen per guanyar aquest mig punt. Però clar, sempre és més fàcil culpar als altres que assumir les pròpies responsabilitats.

Per acabar et deixaré un link a un blog del Financial Times que ironitza sobre la conspiració que veu el govern Espanyol en els mercats. Un cop llegit, em recorda un senyor baixet que parlava dels enemics del règim (aleshores no eren especuladors sinó una curiosa aliança judeo-masònica-comunista).

Agraeixo i espero els vostres comentaris!
jordigarcia.cat

4 comentaris:

  1. jajajajajaja deu ni dor! T'has quedat força agust.

    Fem un conte deixan de tontet al que es queixa dels especuladors i així semblarà que encara hem de donar les gracies a aquesta colla d'arreplegats.

    Mira, jo d'economia no hi entenc, el que si que se es el que passa dins el meu entorn. Dins el meu entorn hi ha un munt de gent passant-ho realment malament. Tan malament, que tant se m'enfot si culpa a qui no toca, en el fons, estàn mirant de desfogar-se. De fet, tots aquests tontets dels que fas ironies som el poble que, amb esforç, aixequem una economia per a que 1.000 arreplegats juguin als videojocs dels numerets. D'altres, han donat credit a empreses especuladores de sol arrepenjant l'estat sobre un o dos mercats. A sobre, tots sabiem que petaria sense poder-hi fer res i ha petat!

    De fet, que esperes, que el poble es posi a apendre economia cuan ja ente prou mantenint a la familia? No home no, per aquestes coses ja a d'haber-hi gent que se n'encarregui, i si va malament, tenim tot el dret a queixar-nos, i si cal, pixant fora de test. Em sembla genial que vulguis fer reflexions donant informació que orienti a la població sobre que s'ha de queixar o quins son els motius que ens porten a certes decisions, pero no siguis tant presumit de voler deixar d'inutil amb un compte al qui es un ignorant. I si no et sembla bé, t'explicaré jo el compte del pobre ignorant que es queixa per que la seva barra de compartir al facebook li tapa el contingut dels articles del blog, que sent porgramador, podria fer-ho, pero preferiria ajudar-te sense fer-te sentir un tros d'ase.

    Salut i respecte.

    ResponElimina
  2. Hola Anònim!

    Gràcies pel teu comentari. El meu interlocutor no és un tontet, és un nen.

    Respecte al contingut del teu correu, no hi puc estar més d'acord.

    Cordialment,

    Jordi

    ResponElimina
  3. Ostia, un nen amb 25.000 euros al banc! Si que es d'espabilat el nen, que es fixa en quin banc li donaria mes aventatges. Pero bueno no et preocupis, que quan un comentari et deixa malament es nota en la teva resposta, pero no et preocupis, que de prepotents pedants sense respecte el mon hi esta ple, no estás sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels compliments Sr... Anònim. És clar!

      Lo dels 25.000 euros i el nen no lliga, tens raó, ningú més hi havia caigut.

      Elimina