dilluns, 2 d’abril del 2012

Eurovegas no, Eurodisney si?



Fa 27 anys (desembre de 1985) vam tenir la possibilitat de tenir un inmens parc recreatiu als terrenys on ara s'ubica el conegut Port Aventura. De fet hi havia moltes raons per radicar-se a Catalunya però finalment es van decidir per una zona prop de París. Potser no vam saber jugar prou bé les nostres cartes.
Posteriorment, cap a 1988, la multinacional Anheuser Busch s’interessà pels terrenys i va decidir impulsar un altre parc temàtic menor, però topa amb les protestes dels propietaris dels terrenys, que acusen la multinacional de fer una inversió immobiliària especulativa. Més tard, el 1989 el tribunal suprem concedeix la segregació de Salou respecte Vilaseca i els dos municipis inicien una disputa que impedeix crear un organisme públic únic. Finalment un dels socis majoritaris del projecte, Javier de la Rosa, és detingut i engarjolat i se sospita de la utilització indeguda de l’aval de 60 milions d’euros concedit per la Generalitat per a la construcció del Parc.
Avui EuroDisney rep 15 milions de visitants i Port Aventura 4. EuroDisney factura 1.200 milions i PortAventura 180. Eurodisney té 12.000 empleats tot l'any. PortAventura dóna feina, 10 mesos l’any a 2.000 persones. I encara gràcies!
Explico tot això perquè sento veus, que no són precisament católiques i que s’excusen en la moral per rebutjar un complex a l’entorn dels jocs d’apostes. Són els mateixos que surten al carrer contra la reforma laboral i a favor de l’ocupació. Que aquells que es queixen contra la crisi, diguin que no volen un complex turístic d'una magnitut com la d'Eurovegas. Només demostra una cosa: Que tenim el que ens mereixem.
Que Catalunya estigui amb l’aigual al coll i encara vulgui triar el color del salvavides que ens han de llençar demostra altre cop la destresa amb que hem ensorrat el sistema financer (sobretot les caixes), hem escollit alcaldes ineptes que ens prometien la lluna (pagant nosaltres, clar!) i hem votat sempre (que s’ha presentat) a un mentider com a president de govern. Som uns cracks! I si aquest tal Sheldon Adelson no ens vol entendre, doncs que marxi!!
Impulsar qualsevol cosa en aquest país és menys una aventura (que té una part de diversió) i més posar una galta i una altra (que té una part de massoquisme). La taxa emprenedora de l’estat espanyol (ho diuen ESADE i la Fundació Príncep de Girona en un estudi) és d’un 5,1%. Clarament inferior a EE.UU. (8,0%) o Noruega (8,5%). Doncs jo penso que per les traves que els posem, encara és alta.
Una pintada a l’alçada de l’antic balneari La Puda, a la carretera C-55, sentit sud, entre Monistrol de Montserrat i Olesa de Montserrat resumia perfectament aquesta mena de cultura: "NO A TOT!". El seu autor es devia quedar ben satisfet. Segur que ara utilitza twitter des del seu iPhone per convocar una manifestació contra la explotació del món per part de les multinacionals.
Tenim 700.000 aturats, els impostos més alts d'Europa  i la nostra major empresa, la Generalitat, amb prou feines pot pagar les nòmines. Això si, tenim les penques de dir-li que no a la major inversió privada que s’hagi fet mai a Europa. Després ens queixarem que Madrid ens ha fet la guitza altre cop. I si no al temps!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada