dimecres, 6 de gener del 2010

Creem ocupació o escurem la butxaca dels incauts?


jordigarcia.cat
Una cadena de “fast food” ecològica i natural publica en el vidre dels seus establiments la foto que veieu aquí al costat per tal d'incentivar que els consumidors, nosaltres, entrem al seu establiment. La veritat és que a mi no m'han convençut gaire. Ara us explicaré perquè!

El rètol comença així: “Raons per les quals cal escollir XXXX:”. Qualsevol consumidor, després d'aquesta entrada s’espera un missatge intel•ligent,captivador i sorprenent. Però no passa res d’això, veieu que ve a continuació:

“Gràcies al seu consum es mantenen 758 llocs de treball a tota Espanya”. En primer lloc, que ens està dient? Que si no consumim els faran a tots fora? Un xantatge emocional...? Doncs comencem be!! Segon, En quines condicions estan aquests empleats? Salaris, horaris, vacances, seguretat laboral,... Perquè si hem d'afavorir llocs de treball, espero que siguin en condicions dignes!! I finalment, si aquesta és la raó per la qual hem d'escollir XXXX i no ZZZZ, vol dir potser que la cadena que te al costat no té empleats? O és que aquells homínids que duen un delantal de color vermell potser són androides?? Doncs no m'hi havia fixat...

Seguim: “Gràcies als beneficis que genera aquesta empresa i a la aplicació del 100% (*), crearem 87 llocs més” . El que diuen aquí, tot i que sembla molt generós no ho és. Simplement volen créixer, i obrir nous establiments. No estan sacrificant res, però ho sembla. La majoria de les empreses que no cotitzen a borsa reinverteixen tots els seus beneficis en la empresa per crèixer. I això no ho fan per crear llocs de treball, si no per facturar més i guanyar més diners, no ens enganyem.

Tercer argument: “..el cafè i el té procedeixen directament dels països productors sense intermediaris, beneficiant d’aquesta manera els països més necessitats del món”. Ui que bons que són!! Si és que haurien de merèixer el Nobel de la Pau enlloc de l’Obama!! Segur que no hi ha intermediaris entre el productor i la cadena?? Ni recol•lectors? Ni torradors de cafè? Ni transportistes? Ni agents de duanes? Ni magatzems? Tota la cadena logística pertany a la cadena XXXXX??? Vinga, va, suposem que m'ho crec... però mira per on, alguns d'aquests agents també tenen empleats, i també necessiten treballar per guanyar-se el pa! I per acabar-ho d'adobar, resulta que la imatge de l’agricultor independent, que treballa la seva terra és residual. La majoria de cultius dels països productors de tè i cafè es fan en grans latifundis propietat de multinacionals o grans terratinents que, òbviament no dipositen els seus estalvis en bancs del país. I tercera questió: Suposant que si, que compren el cafè i el té directament a tots els Juan Valdez dels països desafavorits, la pregunta clau seria, i a quin preu li paguen?? És un preu just?? Una gran cadena com aquesta comprar a milers de petits agricultors i no abusa de la seva posició de força? Bé. Jo diria que aquest tercer argument tremola per tot arreu. Em sembla masa falaç.

Quart argument: “... gràcies a comprar el cafè en els països d’origen podem captar la millor qualitat del mercat per oferir-la als nostres clients”. Home! Ja era hora! Primera frase en què diuen què guanya algú per entrar en aquell local i no en el del costat. No, si ja trobo be que m'expliquin com millorarà el mon si jo prenc un cafè allà, però la pregunta que tot consumidor es fa sempre constantment és:"i jo què hi guanyo?" Realment tenen millor qualitat perquè compren a l’origen? Depèn del sistema de conservació. Tota la producció mundial de cafè es produeix a l'hemisferi sud, mentre que el seu consum es realitza en el del nord. Així que el transport és clau. Suposem que si, que està ben transportat. Llàstima que el posin al final.

Conclusió: Aquest exemple, tot i ser flagrant, i hauria de figurar en algun llibre de com no fer una campanya de marketing, no és el més important que basa en el "creem ocupació" el seu argument de venta. Ara mateix n’estic seguint un de molt a prop, que espero que acabi aviat per poder-vos-el explicar... Convido als meus lectors a endevinar de quin grup empresarial es tracta.

Fins aviat!

(*) NOTA: Com veieu la sintaxi tampoc és el fort d'aquesta companyia. Una versió corregida podria ser aquesta: "Gràcies a la aplicació del 100% dels beneficis que genera aquesta empresa...”

4 comentaris:

  1. Gràcies pels teus comentaris Jordi.

    Saps què? Per aquestes dates em sento molt altruïsta i faré la bona obra de posar tots els meus estalvis al 10% amb la Nueva Rumasa .... EVIDENTMENT que no ho faig per el 10% (tipus Filesa) sino EVIDENTMENT per a crear llocs d'ocupació, que bona falta fan ...

    Si és que sóc un bon samarità!

    Bona entrada d'any (si encara puc dir-ho, encara que ja sona a gastat)

    Jordi Gili
    http://tomsawyer.es

    ResponElimina
  2. Molt bé! Jordi molt bé! La teva gesta t'inclourà en l'exclussiu cercle de persones que han financiat un altre Ciutadà que ens Honora: El Sr. Ruiz Mateos.

    Felicitats!!

    ResponElimina
  3. Realment el sentit comú per vendre (allò que els ianquis anomenen "marketing" i que aquí venen a les escoles especialitzades...) a Catalunya i sembla ser que a tot l'estat per extensió està foça danyat.

    ¿A qui li passa pel cap que algú consumirà o no un cafè en el seu negoci pel lloc de feina del cambrer? La decisió de compra és un procés egoista on un decideix cedeix allò que és seu per otindre quelcom que proporciona plaer a apaivaga un estímul negatiu.

    Dit això... On culleres introduim el factor "cambrer" en aquesta equació?

    Suposo que estem d'acord en que la filantropia entraria a un altre nivell de "compra de plaer" força més complex, des de la perspectiva psicològica, que el del gust d'un bon cafè.

    ResponElimina
  4. Exacte! Està demostrat que la filantropia és una necessitat que apareix només a partir de cert nivell de renda. Està explicat per la piràmide de les necessitats de Maslow que tots més o menys n'hem sentit a parlar.

    En el cas que ens ocupa, difícilment una persona que va a fer un cafè sentirà l'impuls de sentir-la. Pensem-ho. Imaginem la escena: la filla i la mare, van un dissabte de compres. La mare porta tot el dia dreta i està cansada. La filla li proposa anar a fer un cafè i li diu: "Mare, parem aquí a fer un cafè, que així contribuirem a conservar 758 llocs de treball" Un diàleg molt, molt habitual, Jo el sento cada dia davant d'aquesta cafeteria! Molt realista, si senyor!!

    ResponElimina