dilluns, 29 de juny del 2009

Crisi de llarga durada

En Quim em parla de la seva situacio professional. Ell es pintor i l'any passat tenia 18 persones treballant en diverses ubicacions. Ara nomes en te 6 i tem que quan arribi l'hivern no tingui feina per tots sis. Potser ni tan sols per a ell.

Poc despres repeteix el que ha dit avui l'Artur Mas en una entrevista a Catalunya Informació: "D'aquesta crisi no en sortirem facilment ni ràpida. El teixit productiu del pais està molt tocat. Les empreses que s'han destruit no es tornaran a crear en 6 mesos." ni en un any! Dic jo!

La Esther es economista i te negoci propi. Te oficines a Barcelona i Manresa. Ara creu que es el moment d'invertir en nous projectes. Ho diu perquè ara tothom te molta por. I els qui van a contra corrent sempre tenen les de guanyar. Aixi actuava Rockefeller. Quan el seu ascensorista li va dir que havia comprat accions a la Borsa poc abans del crack del 29, va decidir que ho venia tot.

La gent vol feina. Tots volen treballar. Els d'aquí i els nouvinguts. Molt be. Pero qui els ofereix feina? L'administracio? La de l'estat que arribarà a l'historic deficit del 10%? O la Generalitat que no en te ni per pagar les nomines? Les multinacionals? Aquelles que tenen la seu central lluny de les nostres fronteres i que cada vegada ens "deslocalitzen" més?

El Quim i la Esther: Dos petits empresaris. Dos emprenedors per a ser mes exactes. (Tot i que "Entrepeneurs" en frances s'ajusta millor.) Són una simple mostra de la petita empresa catalana. En conjunt són els qui creen 2/3 de la feina del pais. I què estem fent per a ells? Res. Millor dit. Pitjor que res: els posem pals a les rodes: Traves administratives, permisos per tot, i un tracte fiscal llastimos. Aquesta setmana CiU va bloquejar una iniciativa de ZP d'apujar els impostos a les rendes mes altes? Fa seu un slogan tan fals com perillos: "que la crisi la paguin els rics".

El que passa es que al final la crisi la tornarem a pagar els mateixos de sempre: els que mai hem tingut 2 pebrots per crear una empresa i que vivim de comptar el que altres han creat. Els que són rics de veritat ja tenen qui els assessora per pagar menys. I els altres, els que encara no són rics i que ho voldrien ser, els Quims i les Esthers, aquests no es poden escapar. Aquests si han de pagar mes impostos faran mes hores pero no contractaran mes gent. Simplement perquè no els surten els numeros.

I aleshores qui treura aquests 600 mil aturats de la cua de l'INEM? Qui creara aquests llocs de treball? Qui sino els Quims i les Esthers de torn? Doncs si els anem maltractant despres no ens queixem que cada vegada hi ha mes aturats. Ves que un dia no s'en cansin i abandonin. Mal favor ens farien a tots. Pero d'aixo sembla que ningu que governa se n'adona.

En fi, la vida dona moltes voltes i espero que aviat vindran temps millors.



Jordi Garcia i Serra



---

Sent From BlackBerry

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada