Tones de Brossa i incentius (i2)

Continuant amb el post d’aquest migdia en que passejant em feia preguntes sobre els incentius...

Perquè som cívics? Perquè complim amb unes determinades normes o regles i amb d'altres no? Que fa que un ocupa o un antisistema reciclin? (si, ja se, que un semàfor no es reciclable però si el colliu del container on l'han llençat...)

Com a economista hauria de dir que aquestes conductes son fruit dels incentius. Si pertangués a la escola clàssica encara diria més, diria que jo només responc als incentius que recauen sobre mi mateix...Però aleshores com és que sóc capaç de travessar la vorera, anar fins al container de brossa orgànica i llençar-hi el que queda de poma? A quin incentiu respon? Què em passarà si ho faig? I si no ho faig?

El que dóna títol a aquest post és una pregunta que encara em molesta més de respondre: Quantes tones d’escombraries puc haver llençat abans d’arribar a la data que vaig començar a reciclar? I quin incentiu em va fer canviar? Quan em vaig conscienciar? Quan et vas conscienciar tu amic lector? I sobretot arrel de què?

Malauradament jo no tinc respostes. És així. La meva pseudociència anomenada economia no és capaç d'explicar aquest comportament igual que no ha sabut predir acuradament la crisi que estem patint. Tant de bo n'aprenguem prou per evitar futurs patiments.

PD: Mentre jo em pregunto això i no sé què respondre'm descobreixo que hi hi ha policies locals que de les escombreries en fa un radar. La imaginació al poder!