Llegeixo al diari que s’ha aprovat la llei de morositat. Aquest és un gran triomf per a les empreses de l’estat espanyol que ningún podia imaginar fa pocs anys. Crec que poca gent hi farà cabal, però és molt i molt important.
Recordo quan treballava a Amer Sports, una empresa multinacional amb seu a Helsinki, que els meus col·legues de finances s’esgarrifaven cada mes, quan rebien els informes de la filial espanyola. El vice-president econòmic d'AMER SPORTS (un Finlandés de nom impronunciable...) no entenia com podiem resistir unes tensions de tresoria d’aquesta magnitud, i a més tenir beneficis...
Érem la anomalia.
Espanya era l’únic país amb un termini mitjà de pagament de 120 dies i on la morositat (legal) comença a partir de 180 dies de l’impagat. La majoria de països pagava a 30 dies com a molt tard. Els alemanys, exemple d’eficàcia administrativa liquidaven les factures a 7 dies... (haig de confessar que allò em semblava senzillament ciència ficció...).
França, per exemple, va aprovar ja fa quasi dos anys (agost de 2008) la seva llei de morositat "loi LME", "...preocupada perquè el seu termini mig de pagament (67 dies) superava la mitjana europea (57 dies) i era una greu amenaça per a llur competitivitat (sic)".
Aquí les empreses espanyoles paguen a 107 dies de mitjana, les administracions paguen a 157 dies i les grans empreses constructores a 193 dies (sis mesos i mig!) als seus proveïdors... Algú s’imagina que li paguen el sou després de 6 mesos i mig d'haver començat a treballar? Com s’ho faria? Doncs això és el que es troben les empreses espanyoles, i lògicament, les fa menys competitives davant dels seus competidors exteriors.
En aquesta crisi han desaparescut desenes de milers d’empreses arreu de l'estat, majoritàriament a Catalunya. Moltes d’elles tenien un gran volum de feina, eren molt rendibles, disposaven d'un bon equip directiu i també amb una gegantina cartera d’impagats que els ha dut a la ruïna. I aquesta empresa, que tenia uns proveïdors a qui no ha pogut pagar els deutes, també els deixat amb el cul a l'aire, perjudicant-los greuement i fins i tot, enduent-se algun d'ells per davant. És una cadena. Una cadena que té data de caducitat: 1 de gener de 2013.
Em deia un alt càrrec de CiU que les pressions que estaven suportant eren enormes. Les associacions de gran constructores, SEOPAN i ANCOP estan en peu de guerra (curiós que el president de les dues sigui l'ex-director econòmic de la Moncloa), i els bancs i caixes veuen perillar una fàcil font d'ingressos. Però finalment veig que les han superat. Així que bravo pels diputats que han tirat endavant aquesta moció!!
PD: En termes de morositat "Spain is not (going to be) different"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada