Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crisis NINJA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crisis NINJA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 d’abril del 2012

La dació en pagament


Recentment s’ha aprovat una mena de protocol perquè els bancs que ho vulguin, acceptin saldar la hipoteca amb l’entrega de la vivenda. 
 
L’objectiu que es pretén aconseguir és molt lloable i bonic, però absolutament espuri. Perquè les persones a qui va destinades (sense rendes, sense actius, i sense recursos) tampoc tenen cap altre manera de pagar (són els que un dia van anoemanar els NINJA, No Income, No Jobs, no Assets). Per tant, l’única cosa que li demanem al banc és que no els posi en cap llista de morosos, però amb aquestes famílies ja ho tenia tot perdut igualment. Hi ha gent a qui li agradaria que aquesta iniciativa s’extengués a totes les compres de vivendes, però haig de dir que aquesta mesura seria contraproduent.
Perquè? Doncs perquè estimularia la morositat i beneficiaria als incomplidors i, a més, perjudicaria als que paguen religiosament, que són la immensa majoria de ciutadans. Com? Senzill. Suposem que jo venc casa meva, perquè m’ha sortit una feina fora del país. Si m’ofereixen més diners del que em queda per pagar la hipoteca, la venc i faig negoci, si no, li entrego al banc i em queda cancel·lat el deute. Negoci rodó! No?
En segon lloc és una iniciativa antieconòmica*. Perquè suposa que el banc, assumeix un risc, però en canvi no obté els beneficis associats a aquest risc. Si ell participés de la revalorització de l’actiu, potser estaria d’acord en assumir les pèrdues, però si aquest es revaloritza (que és el que va passar amb la vivenda de 1996 a 2007 a Espanya) el banc només percep l’interès fixat en el contracte.
En tercer lloc, és una iniciativa que arriba a destemps. Si s’hagués plantejat abans de l’any 2007 quan els bancs vivien el seu agost i les execucions hipotecaries no arribaven a 20.000 anuals a tota Espanya, potser s’hauria absorbit fàcilment. Ara, amb el sistema bancari espanyol en estat d’indigestió immobiliària i les execucions multiplicades per 4, potser ja és massa tard.
En quart lloc, si el banc hagués d’assumir part del risc del valor futur de la vivenda, les hipoteques que avui en dia es donen al 80% del valor de taxació o de compra, es reduirien al 60%, com ja passa amb les hipoteques a empreses. Amb aquest baix finançament, la capacitat de compra de molts particulars, seria encara molt menor.
En cinquè i darrer lloc, una mesura així, si s’aprovés, no només perjudicaria al nostre sistema financer, sinó que empitjoraria el (ja magre) crèdit a les empreses i encariria les hipoteques, ja que a major risc, major tipus d’interès. I amb unes hipoteques més cares, es reduirien les compra-vendes, i això encara deprimiria més el mercat immobiliari, que encara suposa més d’11% del PIB.
En definitiva, que la dació en pagament, tal com està aprovada, no impedirà el desnonament de milers de famílies d’aquest país, només els evitarà estar al RAI, però si es generalitzés, estimularia la morositat, emmetzinaria el nostre sistema financer i perjudicaria a tots aquells que han de comprar un pis, encarint-los la hipoteca.
NOTA(*): En economia, els riscos i els beneficis són dues cares d’una mateixa moneda i són directament proporcionals. Si un actiu ens ofereix un alt rendiment, és perquè té associat un alt risc, com per exemple, les primes de risc dels deutes dels diferents països de la UE, com més alta la prima, més percepció de risc d’impagament d’aquell país.

dissabte, 13 de juny del 2009

La crisis NINJA y otros misterios de Leopoldo Abadía

Un llibre entretingut, divertit i molt amè per al públic en general.

La primera part de la obra, explota molt bé la explicació que va còrrer per internet fa més d'un any i que desgrana la crisi provocada per les hipoteques subprime a EE.UU.

Després, en alguns capítols que, podríem anomenar de transició, es dedica a explicar la economia i el mon financer amb paraules molt planeres (aquí es nota que no és economista per la simplicitat amb que disseciona alguns conceptes). Pressupostos de l'estat, balanços, actiu, passiu, etc...

Capítol a part mereix la part final, que conté una apel·lació a la ètica i la moral que, contràriament al que hom podria pensar, la trobo de molta actualitat.

En aquesta part final, Leopoldo fa una gran defensa de la cultura de l'esforç, de la ètica del treball (que encara no he sentit en cap discurs sindicalista) i de la absoluta manca de sentit comú que ha imperat en aquests darrers anys. La resposta (fictícia) que li dóna la seva "dona de fer feines de les d'abans" és clara i directa amb el tema dels NINJA: "A freír espárragos!".

En resum, un llibre amè i comprensible per als no economistes que pot ajudar a entendre una part de la crisi que estem vivint.

Tanmateix, permeteu-me afegir una part de la meva collita. Tant de bo la crisi només fos causada per aquest problema de les subprime.... Hi ha altres causes d'aquesta crisi.

A nivell mundial les expectatives i els interessos al voltant del petroli. Tant de productors de la OPEP com Venezuela (i Chaves) com especuladors i acaparadors de reserves.

I a nivell espanyol i també català una excessiva dependència del "viure de crèdit". Quantes famílies que no són NINJA i que si poden pagar la hipoteca, han comprat el cotxe, la rentadora o han marxat de vacances amb diners demanats al banc. Ahir a la ràdio encara sentia a un senyor de Castellbisbal que es penedia d'haver adquirit fa dos anys una televisió de plasma per 2.000 Eur que encara està pagant...

Una altra causa de la crisi a casa nostra, és la baixa productivitat, que ens fa relativament poc competitius en l'àmbit europeu i mundial. Per posar un exemple, tothom sap que els salaris són més alts a Alemanya i a Suïssa que a Catalunya, oi? Com és que no hi ha una deslocalització massiva de productes fabricats a Alemanya o Suïssa cap a Espanya? En canvi, des de fa uns anys, si existeix una constant deslocalització desde Catalunya cap a altres països del sud-est asiàtic o Europa de l'est. Perquè?

Resposta 1. Perquè els productes de prestigi com els de BMW, Lufthansa, Porsche, Tissot, o Tag Heuer, es fabriquen sota uns estàndards de qualitat que no tenen els SEAT, IBERIA, Lotus, etc... ni de lluny. (Proveu l'EXEO i l'A4 nou i feu-me algun comentari si us plau.)

Resposta 2. Perquè els productes de qualitat mitja que som capaços de fabricar aquí, també els poden fabricar a altres llocs del mon però més barats. El cas tèxtil, que gairebé ha desaparegut és un cas clàssic... però no tothom ha fracassat. Us explico. Recentment m’ha arribat el cas d'un empresari del Maresme que dissenya i fabrica texans que ven a tot el món a 900 Eur la peça... i que ara mateix estan en plena expansió... Si, si ara mateix! De fet tenen previst obrir aviat la primera tenda pròpia a Nova York.

En fi que una flor no fa estiu, però m’agradaria que les nostres empreses prenguessin com a model l’exemple Finlandès de marques com Nokia i Kone o el conglomerat AMER i no el de Detroit de GM.