Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris construcció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris construcció. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 d’abril del 2012

La dació en pagament


Recentment s’ha aprovat una mena de protocol perquè els bancs que ho vulguin, acceptin saldar la hipoteca amb l’entrega de la vivenda. 
 
L’objectiu que es pretén aconseguir és molt lloable i bonic, però absolutament espuri. Perquè les persones a qui va destinades (sense rendes, sense actius, i sense recursos) tampoc tenen cap altre manera de pagar (són els que un dia van anoemanar els NINJA, No Income, No Jobs, no Assets). Per tant, l’única cosa que li demanem al banc és que no els posi en cap llista de morosos, però amb aquestes famílies ja ho tenia tot perdut igualment. Hi ha gent a qui li agradaria que aquesta iniciativa s’extengués a totes les compres de vivendes, però haig de dir que aquesta mesura seria contraproduent.
Perquè? Doncs perquè estimularia la morositat i beneficiaria als incomplidors i, a més, perjudicaria als que paguen religiosament, que són la immensa majoria de ciutadans. Com? Senzill. Suposem que jo venc casa meva, perquè m’ha sortit una feina fora del país. Si m’ofereixen més diners del que em queda per pagar la hipoteca, la venc i faig negoci, si no, li entrego al banc i em queda cancel·lat el deute. Negoci rodó! No?
En segon lloc és una iniciativa antieconòmica*. Perquè suposa que el banc, assumeix un risc, però en canvi no obté els beneficis associats a aquest risc. Si ell participés de la revalorització de l’actiu, potser estaria d’acord en assumir les pèrdues, però si aquest es revaloritza (que és el que va passar amb la vivenda de 1996 a 2007 a Espanya) el banc només percep l’interès fixat en el contracte.
En tercer lloc, és una iniciativa que arriba a destemps. Si s’hagués plantejat abans de l’any 2007 quan els bancs vivien el seu agost i les execucions hipotecaries no arribaven a 20.000 anuals a tota Espanya, potser s’hauria absorbit fàcilment. Ara, amb el sistema bancari espanyol en estat d’indigestió immobiliària i les execucions multiplicades per 4, potser ja és massa tard.
En quart lloc, si el banc hagués d’assumir part del risc del valor futur de la vivenda, les hipoteques que avui en dia es donen al 80% del valor de taxació o de compra, es reduirien al 60%, com ja passa amb les hipoteques a empreses. Amb aquest baix finançament, la capacitat de compra de molts particulars, seria encara molt menor.
En cinquè i darrer lloc, una mesura així, si s’aprovés, no només perjudicaria al nostre sistema financer, sinó que empitjoraria el (ja magre) crèdit a les empreses i encariria les hipoteques, ja que a major risc, major tipus d’interès. I amb unes hipoteques més cares, es reduirien les compra-vendes, i això encara deprimiria més el mercat immobiliari, que encara suposa més d’11% del PIB.
En definitiva, que la dació en pagament, tal com està aprovada, no impedirà el desnonament de milers de famílies d’aquest país, només els evitarà estar al RAI, però si es generalitzés, estimularia la morositat, emmetzinaria el nostre sistema financer i perjudicaria a tots aquells que han de comprar un pis, encarint-los la hipoteca.
NOTA(*): En economia, els riscos i els beneficis són dues cares d’una mateixa moneda i són directament proporcionals. Si un actiu ens ofereix un alt rendiment, és perquè té associat un alt risc, com per exemple, les primes de risc dels deutes dels diferents països de la UE, com més alta la prima, més percepció de risc d’impagament d’aquell país.

diumenge, 27 de setembre del 2009

El motor de la economia s'ha fos

jordigarcia.cat


- Llegeixo als diaris que la crisi és conseqüencia que el motor de la economia, la construcció, s'ha aturat. És aquest l'únic motor que tenia la economia espanyola? I no hi ha ningú que el pugui tornar a engegar i continuar la marxa?

La construcció ha estat per a Espanya, a més del turisme i l'automòbil, un dels principals impulsors del creixement en els darrers 15 anys. I lamento dir-te que si. La construcció dificilment tornarà a ser motor de la economia d'Espanya. I seguint amb l'exemple, a la construcció no se li ha cremat només la junta de culata, com algú havia pensat ingènuament, sinó que s'han trencat bieles, pistons i transmissió. El motor ha quedat inútil. S'ha de canviar i se n'ha de posar un altre.

- Però que té la construcció que la fa tant diferent?

Mira, el sector immobiliari ha estat un bon motor de la economia perquè hi ha poques maneres d'automatitzar la construcció d'edificis i llars. En economia diem que és molt intensiu en mà d'obra. És a dir, que dóna feina a molta gent. Això fa que el repartiment de les rendes es diversifica entre una gran quantitat d'agents de la economia (treballadors de base, quadres intermitjos, gestors, assessors, Seguretat Social, agencia tributària, empresari, etc...) A més, el pagament d'aquestes rendes no es feia amb diners d'avui sinó de demà. És a dir a crèdit. I tothom sap que a crèdit, hom pot comprar més coses que si ho hagués de pagar "trinco-trinco". L'altre avantatge d'aquest motor era que difícilment era "importable". És a dir, no es podia fabricar a la Xina i comprar-lo aquí.

- No sé si ho entenc...

És com si el motor funcionés amb gasolina aditivada. Per això corria més del que tocava per clindrada i potència. El que ens ha passat és que aquest aditiu ha acabat fonent el motor, i per això ara està completament destrossat, inservible. El que sap greu, és que moltes de les persones que anaven posant aditiu perquè el motor corrés més i més i més, no van fer cas dels avissos (veure post anterior) ni del sentit comú, ni han tingut un comportament èticament responsable... Ara que es parla tant de RSC (Responsabilitat Social Corporativa), sembla mentida que ningú hagi dimitit ni hagi estat cessat.

- Vaja, quina pena... Per cert, alguns parlen de la biotecnologia, la aeronàutica o de les energies renovables? Posarem algun d'aquests com a motor?

No. Cap d'ells. No serveixen com a motors per dos motius. Primer perquè el motor necessita ser molt intensiu en mà d'obra. I cap dels sector citats donen feina a molta gent. Ja que la majoria d'ells són molt automatizables o intensius en maquinària. Per exemple, quants empleats necessites per produir 400kw d'electricitat amb aerogeneradors? Molt pocs. La feina la fa el vent, i el manteniment és mínim. O la biotecnologia, que necessita una llarga i especialitzada formació. Produirem més mol·lècules noves com més persones treballin en el sector? Si, si tots tenen la formació adeqüada. I a quants aturats dels 4 milions que hi ha a Espanya ara mateix creieu que podem reciclar en biotecnòlegs?

- Aleshores quin?

Difícil resposta. Però permet-me que et contesti detingudament en un altre ocasió. Per avui ja m'he allargat massa. A reveure!

Nota: Imatge extreta de motorspain.com