"Quiet" de Màrius Serra

jordigarcia.cat

147 pàgines. Lletra gran, jo diria que 12. Lectura amena i fàcil, amb capítols curts.

En Llullu és un infant de set anys que viu en una cadira de rodes. Pateix una paràlisi cerebral que el manté totalment immobilitzat. Bé, immobilitzat del tot no. Malauradament, no. La seva escassa mobilitat prové dels sovintejats atacs epilèptics d’intensitat diversa que deformen la seva expressió i aixequen els seus braços i cames de forma poc convencional.

El llibre explica diversos capítols de la vida d'en Llullu. Cito aquí alguns episodis

Un de molt colpidor en un restaurant genovès: La mestressa vol fer fora tota la família d'en Llullu, que no li sembla prou glamorós pel restaurant de categoria que ella dirigeix, així les pegues són infinites: primer els assenyala un segon menjador, set esgraons més amunt del primer per veure si dessisteixen i se'n van... després es queixa que la cadira especial d'en Llullu ocupa massa espai... i finalment els col•loca en una taula ben discreta, al racó, fora de la vista de tothom... no vol que el paralític li espanti la clientela. Vergonyós.

Emotiva (i poc efectiva) la pregària d'un camperol Canadenc a mig camí entre Quebec i Nova Scotia.

Infame l'aprofitament de pseudosanitaris que pretenen saber com curar el mal del Llullu i creen vanes esperances en la desgràcia a canvi de covenients sumes econòmiques.

Entranyable la visita al Santa Claus a Finlàndia quan els reconeix com a catalans i els etziba frases com, “Barcelona és bona si la bossa sona”, “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” o “nosaltres parim, nosaltres decidim”.

- Vostè fa temps que va visitar Barcelona oi?
- Franco’s Time.
- M’ho imaginava- diu el pare de la criatura, que no és altre que en Màrius Serra, escriptor prolífic, autor de diversos llibres, mots encreuats, articles, blog (www.mariuserra.info), web (www.verbalia.com)

En Màrius és articulista de La Vanguàrdia on ens delecta diàriament amb comentaris àcids de la realitat. Per a mi és un escriptor intel•ligent i proper que té la gran sort de saber transmetre els seus sentiments, pensaments i descriure les situacions de forma entretinguda.

Conclusió: indicat per a aquells que els agradi una lectura lleugera amb grans dosis de tendresa explicades sense caure en el sentimentalisme ni la llàgrima fàcil.