Pensions de Jubilació (1 de 2)

jordigarcia.cat

Actualment existeix un debat sobre les pensions, bàsicament les de jubilació que el Govern ha obert recentment amb una mesura prou enèrgica. Posposar la jubilació “oficial” fins els 67 anys.

Abans d’abordar.lo deixeu-me situar explicant alguns previs sobre les pensions, que cal que tothom sàpiga. 

- Perquè les pensions són públiques i no privades? No està arxidemostrat que la gestió privada és molt més eficient que la pública ?

De vegades si, però en aquest cas hi ha "disfuncions de mercat" que la gestió privada  (sense l’administració) no pot resoldre. L’Estat, per exemple si s'ocuparà dels errors de previsió difícils de calcular individualment, com per exemple, que molts ciutadans estalvien poc o res, mentre d'altres estalviarien excessivament, i en arribar l’ancianitat, els primers podrien no tenir ni per menjar. En un estat social i de dret com el nostre, això no seria admissible. El segon motiu, és que el resultat d’una mala gestió seria la fallida financera. Les empreses en fallida causen perjudicis a tot el seu entorn, empleats, proveïdors... i clients. Si aquests clients fossin ancians que cobren la seva pensió, el dany seria irreparable. En tercer lloc, la gestió pública de les pensions evita allò que s’anomena “selecció adversa” motiu per la qual, els futurs pensionistes pagarien una prima de risc en funció de les seves probabilitats de vida, tipus de feina o sexe. Per exemple, un miner, pagaria més que un administratiu perquè la seva inactivitat és més extensa, i una dona pagaria més que un home perquè viuen més anys...

- I després que fa l'Estat amb tots aquests diners? Com els gestiona? Què vol aconseguir?

La veritat es que el sistema públic de pensions té dos objectius. El primer d’assignació temporal: Que les persones que paguen avui, tinguin demà la pensió que els correspon. El segon objectiu és redistribuir els diners perquè tots els pensionistes puguin gaudir de la jubilació en condicions d’igualtat.

Com es pot intuir ambdós objectius són contraposats. Si s’intenta arribar a una equitat individual (el que paga més ara, rep més demà), no es pot aconseguir una redistribució total (tots els pensionistes reben la mateixa pensió).

- I aquest sistema és l’únic que existeix? O n’hi ha de millors?

A Espanya funciona el sistema de repartiment. Com el seu nom indica, els diners que es recapten avui, es reparteixen en aquest moment entre els jubilats que hi ha ara. En altres països com Xile, funciona el sistema de capitalització. Allà els diners recaptats avui es dipositen com un estalvi per pagar les pensions de demà quan aquests treballadors es jubilin.

- I quin és millor?

Qualsevol economista et dirà que els sistema de capitalització és força millor que el primer. Perquè en aquest sistema sempre es podrà garantir el pagament de les pensions, sigui quin sigui el nombre de pensionistes i treballadors. En canvi en el sistema de repartiment, s’ha d’aconseguir sempre que el nombre de treballadors i les seves quotes de la Seguretat Social siguin sempre superiors als diners pagats en pensions. El sistema de repartiment és el que s’utilitza a tots els països de la Unió Europea.

- I perquè no tenim un sistema de capitalització enlloc d’un de repartiment?

Perquè el pas d’un a l’altre suposaria que una generació sencera, es quedaria sense jubilació, ja que no rebria els diners que paguen els contribuents d’avui, ni tampoc els diners que van pagar ells, perquè en el seu moment es van utilitzar per pagar altres pensions.

- I quina és la solució?

D’això i de la edat de jubilació (als 67 anys), per raons d’espai, en parlarem en el proper post.

Fins la setmana vinent!

NOTA: Imatge cortesia de http://www.elfinanciero.com.mx/