Continuem el post de la setmana anterior, en que parlàvem de pensions.
El nostre inefable govern ens ha obsequiat amb una proposta agosarada: La jubilació als 67 anys.
Després de diverses setmanes, m’he adonat que si, que la proposta és seriosa i no és una maniobra ni un globus sonda per distreure la atenció d’altres temes més immediats, com l’atur, la crisi o la caiguda de la borsa.
Com puc estar a favor? Com puc estar en contra?:
- A favor:
Sobre el paper: La veritat és que la jubilació als 67 anys sobre el paper és una mesura que pot funcionar: Si tothom es jubilés dos anys més tard, no només cotitzaria dos anys més, sinó que amés serien dos anys que l’estat deixaria de pagar aquelles pensions. Estalvi doble.
Qualitat de vida: Hi ha moltes persones a qui el pas a la jubilació els suposa un canvi de rutina no sempre a millor. Hi ha molts pensionistes ociosos i bona salut que la seva major il•lusió seria sentir-se útils. Perllongar la seva vida laboral faria endarrerir aquest trasbals.
Viabilitat del sistema: L’esperança de vida s’ha allargat uns 25 anys des que l’any 1919 es va fixar l’edat de la jubilació a Espanya. Des d’aleshores, els progressos mèdics no han parat d’augmentar no només l’esperança sinó la qualitat de vida de tots nosaltres, mentre que, per contra, l’endarreriment de la incorporació al mon laboral (per escolarització obligatòria i per demandes formatives cada cop més llargues) ha reduït els anys que hom pot arribar a cotitzar. És evident que si treballem menys anys i vivim més com a pensionistes, el sistema que tenim (de repartiment) no se sosté. De fet ja existeix un termini a partir del qual la Seguretat Social serà deficitària: l’any 2025.
- En contra:
El moment: Prendre ara la mesura d’allargar la jubilació és una “boutade”. Amb la crisi que tenim al damunt, a qui se li ha acudit treure ara aquest tema? I perquè començar ara a dedicar esforços al que previsiblement passarà l’any 2025? (previsiblement)
La forma: Existeix un acord de tots els partits, anomenat “Pacte de Toledo” segons el qual, es va acordar que no farien partidisme amb les pensions i que qualsevol mesura que es dugués a terme seria amb l’acord de tots (o com a mínim s’intentaria). Està clar que el govern s’ha saltat a la torera dit acord...
La realitat: Ja se sap que l’excel ho aguanta tot (i el power point més! diran alguns!) però la realitat és tossuda. I la realitat diu que la mitjana d’edat de la jubilació real és als 62 i escaig anys. De fet, moltes empreses passen per situacions en que utilitzen les prejubilacions com a mesura alternativa a l’ERE (Expedient de Regulació d'Ocupació) o als acomiadaments massius. Si augmentem l'edat de la jubilació (i de les prejubilacions), és possible que estiguem augmentant l’atur juvenir de forma indirecta (els recent incorporats costen menys d’acomiadar).
Donar exemple: No fa ni un any, que la empresa pública RTVE ha acabat de prejubilar un 43% de la seva plantilla (alguns d'ells amb 52 anys i el 90% del sou). És a dir, que una empresa pública amb una visibilitat extraordinària jubila els seus empleats 15 anys abans del que el mateix govern proposa ara per a la resta de mortals... A casa em diuen que el que no vulguis per tu, no ho vulguis pels altres, però veig que no tothom ha tingut una mare com la meva.
En fi, que cadascú prengui els arguments que vulgui, perquè n’hi ha de tot tipus.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada