Impost de Successions

jordigarcia.cat

Veig que la Generalitat s’ha decidit a fer publicitat de la rebaixa en l’impost de successions. En l’anunci diu: ”A partir d’ara, només l’hauran de pagar les grans fortunes”. La veritat és que la majoria dels impostos els acaben pagant els de sempre, les classes mitges. Els pobres perquè no en tenen. Els rics perquè coneixen la manera de “pagar menys” legalment.


Permeteu que expliqui amb un exemple com funciona realment aquest impost. Imaginem tres famílies: La família d'en Pau, la d'en Pere i la de la Laia.

La família d'en Pau són empresaris "de tota la vida". Amb els anys, han anat formant un bon patrimoni, i ben assessorats per un advocat fiscal han anat posant, totes les seves propietats sota el nom d'una empresa patrimonial constituïda única i exclusivament a tal efecte: el d'administrar el patrimoni familiar. I quin és aquest patrimoni? Doncs una nau industrial (que tenen llogada a la empresa productiva, i de la qual també són propietaris) els pisos dels quatre fills, la masia pairal al poble del pare, l'apartament de la platja, unes accions a la borsa, uns dipòsits a termini fix i les accions de la empresa productiva.

La família de la Laia són de casa bona. El pare era una alt funcionari de l’estat que va agafar una excedència per assessorar diverses empreses. La Laia té 6 germans, i a casa no els ha faltat mai de res. El pare, home estalviador els ha procurat estudis, una llar acollidora i bon consell, sempre que ha pogut.

La família d'en Pere no ha tingut tanta sort. La mare d'en Pere tenia una perruqueria i el pare una fusteria. La fusteria, fruit de la crisi a la construcció va fer figa fa un parell d’anyets. Fa poc però, la mare va patir una sobtada malaltia i va traspassar. El pare, a fins l’atur aleshores, va intentar dur el negoci, però les seves habilitats amb la fusta no igualaven les que tenia amb la gestió del personal ni amb la clientela, i el negoci li va baixar de forma espectacular. De manera, que fa poc va fer front a l'acomiadament de totes les treballadores. Per pagar les indemnitzacions va haver de recórrer als pocs estalvis que li van quedar després de pagar l’impost de successions de la seva dona, ja que ho tenien tot al 50%. Amb ell com a únic empleat i el local de propietat, sense guanyar ni perdre va aguantant a l’espera que la situació econòmica millori. En Pere, fill únic, encara estudia i ajuda el pare a les vacances i els caps de setmana.

A les tres famílies, falta la mare. Va morir, fa ja un temps. Actualment el pare és l'únic titular dels bens de la família, i els fills, ni esperen, ni estan preparats per a la mort del pare. Però...en un dia plujós de desembre, a la carretera C-16, al km 22,3 entre Sant Vicenç i Castellbell en sentit Manresa, es produeix un accident múltiple. Tres turismes col•lideixen en un aparatós accident i moren els tres conductors. Curiosament, els tres pares de les tres famílies a dalt descrites. Una tragèdia. Sens dubte.

Un cop superats els dols, i passat un temps, les tres famílies han d'afrontar el mateix problema; l’Impost de successions. Voleu saber què passa amb els respectius patrimonis? És ben curiós. Veureu.

La família d'en Pau, té un patrimoni d'uns 10 milions d'euros. Bàsicament concentrat en el patrimoni immobiliari (la nau on està la empresa i les vivendes). Com que la empresa patrimonial, reuneix els requisits establerts a la llei de successions per gaudir de la bonificació del 95% de la quota tributària, els 4 fills pagaran molt poc. Això vol dir que si havia de pagar uns 3,2 milions d'euros, entre TOTS els fills en pagaran 124.553,76 Eur. És a dir 31.138,44 Eur per fill.

Anem a la família de la Laia ara. Els 7 fills del funcionari d'hisenda han de rebre un total de 3,5 milions d'euros. Dins d’aquests diners, la casa on vivia el pare ara val més de 700.000 euros. La resta, una assegurança de vida, dues cases a la platja, una a la muntanya i un dipòsit a termini en una entitat financera. Com que la vivenda del familiar que mor està exempta fins a 500.000 euros, el que hauran de pagar els fills serà per a “només” 3 milions. Com que els fills són 7, i el mínim per fill s'ha establert per a 2010 en 275.000, la quota tributària TOTAL serà de 50.397,45 Eur, i per fill acabarà en 7.199, 71 Eur.

La situació del Pere és, altre cop, una mica diferent i no per bo. Veureu: En Pere i el pare vivien en una casa de 3 pisos. Al pis de baix hi ha la perruqueria, al del mig hi ha un garatge, que lloguen als veïns propers, i al de dalt viuen ells. L’immoble, està valorat en un milió cent mil euros. A banda el pare tenia una llibreta amb 100.000 Eur. Doncs bé, com que el negoci del parking és en “B” i la perruqueria no complia els requisits per accedir a la bonificació del 95%, doncs haurà de pagar 194.028,80 Eur (*).

En resum, que els qui paguen no solen ser els “grans patrimonis” sinó que depèn del nombre de fills, de la comunitat de residència, i del que dèiem al principi, que l’impost l’acaben pagant aquells que estan al mig i que són majoria.