Economia Submergida: Els llestos mai no paguen.

jordigarcia.cat

Comencem amb dades per als descreguts:

1a. El 2009, la pressió fiscal a Espanya va ser d’un 30,4%. Mentre la pressió fiscal mitjana a Europa era del 39%. Un nivell de recaptació similar al de Lituània (gran país...), i molt per sota del liberal Regne Unit (37,3%). La pressió fiscal és el resultat de dividir els impostos recaptats per la riquesa del país (PIB) (veure enllaç).

2a. La economia submergida espanyola representa quasi una quarta part del PIB, és a dir 245.000 milions d’euros (23,3% del PIB). Mentre a d’altres països de la Unió Europea com Gran Bretanya està al voltant del 13% (veure enllaç).

3a. Les Comunitats Autònomes que fan més frau fiscal (que la mitjana) són: La Rioja, Canàries, Navarra, Ceuta, Melilla, Castella-La Mancha, Galicia, Castella i Lleó, Aragó, Andalusia, Valencia, Múrcia i Cantabria,  mentre que les que estan per sota  són: Catalunya, Astúries, País Basc, Madrid, Balears i Extremadura. Així que, curiosament, els catalans semblem més rics davant l’estat perquè fem menys frau que la resta!! Per tant, a més de cornuts, paguem el beure! (veure enllaç).

4a. Al 2009, segons les dades de la Agència Tributària estatal, la renda mitja dels assalariats i pensionistes va ser de 19.288 euros. Mentre que la dels microempreseraris, pymes i professionals liberals es va situar en 12.089 euros. (Tant parlar dels mileuristes i ara ja sabem qui són: advocats, metges, lampistes, psicòlegs, pintors, perruqueres, restauradors, pobrets…). (veure enllaç).

També podeu extreure dades de la vostra experiència, oi? Que m’en dieu? Quants autònoms coneixeu que només paguen el mínim de la seguretat social? Quantes vegades us han preguntat “ehem... amb IVA o sense?”. Quants taxis declaren tot el que recapten? Qui no coneix un parat que fa “feinetes”? Quants metges, i altres serveis professionals us fan factura sense que la demaneu?

En conclusió, una pujada d’impostos AVUI a l’estat espanyol és regressiva (tal i com diuen els tècnics d’Hisenda) perquè:

1. Perjudica més els treballadors, què avui en dia són els "rics", ja que declaren un 60% més que autònoms i professionals).
2. Perjudica més els assalariats i als pensionistes, perquè no poden evitar la pujada, mentre que els qui avui ja fan frau, els estimulem per evadir més encara!!
3. Perjudica més alguns territoris que d'altres, i els qui viuen a llocs com Catalunya i fan menys frau (de mitjana), en surten més perjudicats que els que fan més frau (i tenen més economia submergida). La conseqüència és que SEMBLEM més rics del que en realitat som. És a dir que els catalans (entre d'altres), no només paguem més i rebem menys, sinó que paguem més perquè els altres espanyols fan més frau! (però d’això en parlarem més extensament algun dia).

Així que si és l’Estat vol recaptar més impostos, és lògic que paguin més els que més tenen, i no els que més DECLAREN!

Ho trobeu lògic o il·lògic? Què en penseu?

Bé, per al proper post parlarem parlaré d’incentius i d’impostos. Fins aviat!

Impost de Successions

jordigarcia.cat

Veig que la Generalitat s’ha decidit a fer publicitat de la rebaixa en l’impost de successions. En l’anunci diu: ”A partir d’ara, només l’hauran de pagar les grans fortunes”. La veritat és que la majoria dels impostos els acaben pagant els de sempre, les classes mitges. Els pobres perquè no en tenen. Els rics perquè coneixen la manera de “pagar menys” legalment.


Permeteu que expliqui amb un exemple com funciona realment aquest impost. Imaginem tres famílies: La família d'en Pau, la d'en Pere i la de la Laia.

La família d'en Pau són empresaris "de tota la vida". Amb els anys, han anat formant un bon patrimoni, i ben assessorats per un advocat fiscal han anat posant, totes les seves propietats sota el nom d'una empresa patrimonial constituïda única i exclusivament a tal efecte: el d'administrar el patrimoni familiar. I quin és aquest patrimoni? Doncs una nau industrial (que tenen llogada a la empresa productiva, i de la qual també són propietaris) els pisos dels quatre fills, la masia pairal al poble del pare, l'apartament de la platja, unes accions a la borsa, uns dipòsits a termini fix i les accions de la empresa productiva.

La família de la Laia són de casa bona. El pare era una alt funcionari de l’estat que va agafar una excedència per assessorar diverses empreses. La Laia té 6 germans, i a casa no els ha faltat mai de res. El pare, home estalviador els ha procurat estudis, una llar acollidora i bon consell, sempre que ha pogut.

La família d'en Pere no ha tingut tanta sort. La mare d'en Pere tenia una perruqueria i el pare una fusteria. La fusteria, fruit de la crisi a la construcció va fer figa fa un parell d’anyets. Fa poc però, la mare va patir una sobtada malaltia i va traspassar. El pare, a fins l’atur aleshores, va intentar dur el negoci, però les seves habilitats amb la fusta no igualaven les que tenia amb la gestió del personal ni amb la clientela, i el negoci li va baixar de forma espectacular. De manera, que fa poc va fer front a l'acomiadament de totes les treballadores. Per pagar les indemnitzacions va haver de recórrer als pocs estalvis que li van quedar després de pagar l’impost de successions de la seva dona, ja que ho tenien tot al 50%. Amb ell com a únic empleat i el local de propietat, sense guanyar ni perdre va aguantant a l’espera que la situació econòmica millori. En Pere, fill únic, encara estudia i ajuda el pare a les vacances i els caps de setmana.

A les tres famílies, falta la mare. Va morir, fa ja un temps. Actualment el pare és l'únic titular dels bens de la família, i els fills, ni esperen, ni estan preparats per a la mort del pare. Però...en un dia plujós de desembre, a la carretera C-16, al km 22,3 entre Sant Vicenç i Castellbell en sentit Manresa, es produeix un accident múltiple. Tres turismes col•lideixen en un aparatós accident i moren els tres conductors. Curiosament, els tres pares de les tres famílies a dalt descrites. Una tragèdia. Sens dubte.

Un cop superats els dols, i passat un temps, les tres famílies han d'afrontar el mateix problema; l’Impost de successions. Voleu saber què passa amb els respectius patrimonis? És ben curiós. Veureu.

La família d'en Pau, té un patrimoni d'uns 10 milions d'euros. Bàsicament concentrat en el patrimoni immobiliari (la nau on està la empresa i les vivendes). Com que la empresa patrimonial, reuneix els requisits establerts a la llei de successions per gaudir de la bonificació del 95% de la quota tributària, els 4 fills pagaran molt poc. Això vol dir que si havia de pagar uns 3,2 milions d'euros, entre TOTS els fills en pagaran 124.553,76 Eur. És a dir 31.138,44 Eur per fill.

Anem a la família de la Laia ara. Els 7 fills del funcionari d'hisenda han de rebre un total de 3,5 milions d'euros. Dins d’aquests diners, la casa on vivia el pare ara val més de 700.000 euros. La resta, una assegurança de vida, dues cases a la platja, una a la muntanya i un dipòsit a termini en una entitat financera. Com que la vivenda del familiar que mor està exempta fins a 500.000 euros, el que hauran de pagar els fills serà per a “només” 3 milions. Com que els fills són 7, i el mínim per fill s'ha establert per a 2010 en 275.000, la quota tributària TOTAL serà de 50.397,45 Eur, i per fill acabarà en 7.199, 71 Eur.

La situació del Pere és, altre cop, una mica diferent i no per bo. Veureu: En Pere i el pare vivien en una casa de 3 pisos. Al pis de baix hi ha la perruqueria, al del mig hi ha un garatge, que lloguen als veïns propers, i al de dalt viuen ells. L’immoble, està valorat en un milió cent mil euros. A banda el pare tenia una llibreta amb 100.000 Eur. Doncs bé, com que el negoci del parking és en “B” i la perruqueria no complia els requisits per accedir a la bonificació del 95%, doncs haurà de pagar 194.028,80 Eur (*).

En resum, que els qui paguen no solen ser els “grans patrimonis” sinó que depèn del nombre de fills, de la comunitat de residència, i del que dèiem al principi, que l’impost l’acaben pagant aquells que estan al mig i que són majoria.

Immigrants Ilegals, economia submergida i dèficit de la Seguretat Social

jordigarcia.cat

La Raquel és una amiga meva que ha patit una situació força desagradable. Lamentablement és una situació massa freqüent.

La Raquel és immigrant, va néixer a 12.000 km de Barcelona. Un dia va venir cap aquí amb un visat de turisme. Com que el país li oferia oportunitats que allà no tenia, s'hi va quedar. Passats tres mesos la seva situació va esdevenir irregular. Si la paren en un control policial l’ha expulsaran. La Raquel no viu del subsidi. La Raquel treballa des de fa dos anys. S’enduu a casa uns 900 Euros al mes per 60 h de feina a la setmana (dissabtes inclosos). Amb aquests diners paga el lloguer d’una habitació, menja, es vesteix, estudia l’accés a majors de 25 per poder entrar a la universitat i envia prop de 300 eur a la seva família. (Com els espanyols als anys 50 a l’Alemanya). Uns catalans li van proporcionar la feina per fer-li un favor . I quin favor!

Després de 2 anys sense vacances pagades, sense 7 dies seguits sense treballar, sense cap paga extra, sense assegurança d’accidents, ni d’atur, l’han fet fora. No per qualsevol motiu, sinó perquè va tenir un accident, i no podia treballar. Evidentment no l’han indemnitzat. Però a més l’han amenaçat que la denunciaran a la policia si els denuncia.

Pel que sembla en el bar on treballava hi ha vàries persones que estan en la mateixa situació, sense cotitzar seguretat social, sense pagar impostos i treballant 6 dies a la setmana 12-14 hores diàries. I queixa’t! Per arrodonir la situació, la Raquel m’ha explicat que el tracte rebut per part de la “mestressa” ha estat prepotent i degradant. En fi, crec que no cal continuar.

La primera pregunta que em ve al cap és la següent: Existeixen els famosos “inspector de treball?” o és un invenció dels assessors de riscos laborals per cobrar-nos més diners?

Segona: Si existeixen perquè no actuen?

...Si, ja sé que aquestes són preguntes no gaire econòmiques. Ho sé... així que anem pel que em toca:

A Espanya es calcula que hi ha uns 660.000 estrangers que resideixen establement a Espanya però sense tenir-ne autorització. Si les "mestresses" que els contracten ilegalment paguessin la Seguretat Social, aquesta ingressaria 6.000 milions d’Euros anuals (un 4% del pressupost de la SS). Uns diners que podrien contractar més personal sanitari, ampliar hospitals, pagar més pensions, etc... però en canvi no. Aquests diners se’ls apropia algú sense escrúpols, de forma il•legal. Tant il•legal com la manca del permís residència...

Si mai aneu a l'ex Bar de la Raquel, si us plau, preneu-vos una copa a la seva salut i feu un "sinpa". A veure si així recuperem el que la "mestressa" ens ha robat a tots.