Crisis Management

jordigarcia.cat

A sobre la meva tauleta de nit tinc sempre uns quants llibres. Cada nit esgarrapo una estona a la son i en prenc algun, en llegeixo 7 o 8 pàgines i el deixo fins ves a saber quan! M'agrada variar. Ara tinc La Tienda de Stephen King, Ensayo de la Ceguera de José Saramago, Història de la Economia de Galbraith, L’esforç per construir un país d’Ernest Lluch i Crisis Management de Ian I. Mitroff.

No em pregunteu perquè, però aquests dies rellegia el llibre del nordamericà Sr. Mitroff. perquè em sembla que moltes de les coses que aconsella ens les hauríem d’aplicar aquí. Tot i que encara hi ha qui creu que tots els nordamericans són tontets, només mengen hamburgueses i molt sovint dins d’un cotxe, aquí hi ha un llibre d’un consultor de les crisis de gestió que han dut a la ruïna a no poques empreses o governs de tot el mon els darrers 25 anys.

Parla de la crisi del Tylenol l’any 82 que va obligar la companyia Johnson and Johnson a retirar del mercat 11 milions d’ampolles de 15 mil establiments, parla de Chernobyl, de l’Exxon Valdez, de la explosió del Challenguer, de la crisi de les vaques boges, etc... Tots tenen en comú haver d’afrontar una crisi de gestió, és a dir, haver de gestionar la excepció, i per tant expliquen quines són les eines per gestionar bé una crisi.

A casa nostra els casos d’excepció abunden: la nevada, el segrest dels cooperants, l’incendi d’Horta de Sant Joan, la crisi econòmica, i si anem més lluny: el tall de llum a Barcelona, la sequera, l’accident d’Spanair a Barajas, el segrest de l’Alacrana, l’accident del YAK-42, el prestige, etc... En tots aquests casos la sorpresa dels mateixos responsables, la descoordinació, la falta de comunicació i la sensació d’ineptitud han deixat empremta en la societat.

Malgrat això no n’aprenem. Un cop rere l’altre ens passen coses que el responsable de torn considera "excepcional" i ens quedem tant amples! Apa! La crisi econòmica, per posar un exemple general, ha agafat amb tothom amb els pixats al ventre, ajuntaments sobredimensionats, constructors i promotors entrampats fins a la mèdula i amb bancs i caixes com a avaladors, empreses d’estructura rígida, consells d’administració porucs o embel•lessats, sindicats que no saben contra qui manifestar-se, ... Ningú te un Pla “B”. I la llàstima és que ningú es planteja tenir-lo. Una pena.

Vegeu els capítols que en fa el Sr. Mitroff:

1. El fatal succés. Una vella història...

2. Un bona pràctica: Fer un protocol i crear un equip de treball de crisi i reunir-se de tant en tant per planejar que passaria si...

3. Hem de dir la veritat? Varietats de la veritat

4. Assumint la responsabilitat. Víctima o Botxí?

5. Posant en marxa Detectors de crisis: Estigues segur que tu ets el primer a detectar les pitjors notícies.

6. Pensant fora de la caixa on estem ficats

7. Tractant la escena sencera “Big Picture”.

La veritat és que només llegint els títols hom s’adona que no cal ser un geni per gestionar millor qualsevol crisi, i que la única cosa que cal és PREPARAR-SE.

Serem capaços de preparar-nos per a la propera?