Avui us parlaré d’una experiència, que em duu a pensar que existeix una llum al final del túnel i que almenys hi ha algú que albira el final de la crisi.
Fa pocs dies es va acostar a la feina en Cristian, el director de la oficina d’un banc d’àmbit espanyol. Em va demanar si tenia 10 minuts per saludar-me i el vaig fer passar a una sala de reunions. Mentre el banquer prenia un cafè, vaig avisar el tresorer de la inesperada visita i li vaig preguntar que com anava la operativa amb aquest banc. La resposta va ser que molt bé i que no hi havia problemes. Estranyats, tots dos vam fer via cap a la sala de reunions.
Avui dia quan un banc et ve a veure sense avisar, difícilment porta bones notícies. Quantes vegades no he sabut d’alguna empresa a qui les seves entitats han deixat penjat? Unes quantes!!
Continuant amb la trobada, ens vam asseure. - Com va tot? Molt bé. I la família? També, també... i el cafè? Molt bo, molt bo...- Semblava una conversa d’ascensor amb el veí del 5è 3a...
- Bé - va dir el Cristian – us he vingut a dir una cosa...
Els somriures nerviosos del tresorer i meu es van convertir en un rictus...
- ...el banc ha canviat la seva política de crèdit...
(El tresorer em va mirar esperant les paraules fatals)
- ... així que durant els tres primers trimestres ha actuat com un gat escaldat, que amb aigua tèbia fuig. Amb aquesta estratègia hem sortit d’algunes empreses en dificultats d’una forma més o menys digna...
El tresorer i jo ens vam tornar a mirar i vam pensar JA! JA! Aquesta ha estat una forma prou honorable d’explicar que en aquesta crisi, quan un banc o caixa presuposava que una empresa podia arribar a tenir problemes de tresoreria, cancel•lava el seu risc inmediatament, precipitant d’aquesta forma la caiguda de la empresa en el pou de la desesperació financera. Algunes d’elles no se n’han sortit. Però, en fi. Tornem a la conversa...
- ... però a partir d’ara els temors infundats s’han acabat. Fins ara hi havia operacions que passaven el control del departament de riscos sense cap incidència. I a la setmana següent presentaves una operació similar i te la denegaven!
- I això perquè? – Vaig preguntar jo, encuriosit
- Doncs per histèria! O per por! O perquè el cap de setmana el cap de riscos havia llegit al diari que la empresa líder del sector havia fet fallida...
- Lamentable!
- Si. Una llàstima... però ara les coses han canviat i estem en disposició de començar altre cop a fer operacions de risc. Així que estic visitant clients com vosaltres per si necessiteu alguna cosa.
Vaja! Vaja! Vaja! Així que era això!! Han obert la aixeta! Un dels principals bancs espanyols ha decidit que ja pot tornar a deixar diners. I això perquè? Bé, coneixent la banca, només pot ser perquè 1. Internament les seves finances estan mínimament sanejades. 2. Externament veuen possibilitats de negoci.
Estem acabant la crisi? Evidentment no. Però entre les males notícies que la banca ens dóna (i ens donarà) aquesta és una de ben positiva. Sens dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada