Un dels elements que acostuma a produir-se en temps convulsos, és que es molta gent va a la seva, perd els escrúpols i només mira per la pròpia supervivència. Això passa de forma individual, però també per col•lectius, que poden actuar de forma corporativista.
Així, la alta direcció de la companyia havia actuat igual. Havia reduït plantilla, però en cap cas directius. Doncs, en això el meu amic també la va encertar, i amb bona part d’elements en contra va actuar de forma totalment racional i va eliminar posicions directives redundants, que a ulls del personal de base eren una despesa innecessària. Aquesta va ser la primera.
La segona: De forma coincident amb el temps, el meu amic ha eliminat uns privilegis que la alta direcció de la companyia retenia com a inalienables del seu estatus. Aquests privilegis relacionats amb el tancament d’un menjador i les despeses de viatge han estat, finalment abolides.
La reacció de la plantilla va ser immediata, persones que abans els queia el bolígraf quan sonava la sirena, ara són perfectament capaces de, si hi ha feina, quedar-se un divendres fins la hora que calgui. Fins i tot l’ànim i la actitud de cada dia quan van a fer el cafè han canviat. A percepció del meu amic s’ha produït l’inici d’un canvi cultural, que ha de permetre la empresa afrontar millor la situació actual i estar millor preparada per al futur.
En, fi. Que la història no s’acaba aquí, perquè en aquest senzill post havia afirmat que hi havia unes cerveses pendents, i ... espero que no quedin així!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada