"Lo esencial era tener un plan y España no lo ha tenido"
La credibilitat és una moneda que cotitza a la baixa. No en tinc cap dubte. En tenim molts exemples a nivell públic, però jo parlaré de la empresa del meu amic, la dels taps de suro.
Al meu amic fa poc l'han vingut a veure els auditors, ja que en aquesta època és quan la llei obliga a presentar els balanços i comptes de resultats (de l’any passat) al registre mercantil. Depenent de la mida de la empresa, és obligatori també adjuntar-hi l’informe d’auditoria. De fet, aquest últim és el que dóna credibilitat a la empresa, ja que els auditors són personal especialitzat i independent que verifiquen que el que la empresa diposita al registre, sigui veritable i compleixi la normativa comptable vigent... Però com totes les normatives, de vegades la interpretació pot ser, més restrictiva o més laxa, l’exemple més clar, el tenim amb la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya, allà on uns grans juristes hi veuen un greu incompliment de la Constitució Espanyola (Tribunal Constitucional) altres (Miquel Roca, pare de la constitució) hi veuen una llei que s’hi adapta perfectament.
Ja l’any passat, el meu amic va fer passar bou per bèstia grossa en alguns punts diguem-ne... delicats: Productes de lenta rotació que duen més de tres anys en un racó del magatzem, provisions per inversions que en el seu moment semblaven una bona idea i ara valen negatiu, un pla de negoci excessivament optimista, etc... La interpretació que van fer a contrapèl tots plegats va ser prou generosa.
Aquest any però, als auditors se’ls ha pujat la mosca al nas i no volen transigir. D’entrada no es creuen el 37è Pla de Negoci de la companyia (que s’assembla al 36è com un ou a una patata) ni tampoc han vist cap moviment de sortida dels productes obsolets (tot i que dies abans de la visita d’inventari l’encarregat de magatzem els va treure la pols, per dissimular), i endemés no veuen clares les (antany segures i lucratives) inversions.
Un auditor em va confessar que coneixia perfectament les trampes i els enganys a que els intenten sotmetre un client i un altre, de forma recurrent. I que l'estratègia que seguia era escoltar atentament, amb cara de pal per aguantar que no s’escapés el seu somriure sorneguer. L’any passat la crisi ja va agafar a molts gestors desprevinguts. “A mi no m’afectarà!” era el mantra més repetit a les nits d’insomni. Enguany el desconcert i la desorientació fan que la frase amb més èxit sigui: “Remuntarem aquesta situació ben aviat!”.
Jo crec que el meu amic, està en aquest gran grup de mànagers que, més que grans dots de gestió, està demostrant una professió de fe, que seria l’enveja dels peregrins de Lourdes. Però no sé si els seus auditors es podran aguantar de dir-li: “Aquest any no cola!!”.
NOTA: Origen de la imatge http://www.christopherdurang.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada