divendres, 25 de setembre del 2009
Només els economistes es van equivocar?
jordigarcia.cat
Em fan a mans un extensíssim article d’en Paul Krugman (Premi Nobel d’Economia, 2008) titulat ¿como pudieron equivocarse tanto los economistas?
Crec que el meu estimat i admirat Krugman peca d’un dels defectes més habituals en l’àmbit universitari, que consisteix a ensorrar la capelleta del costat, mentre apuntala la pròpia.
D’economistes que es van equivocar n’hi va haver molts. És veritat. En Krugman en cita molts. Jo citaré altres agents de la economia que tenen una mica més d’influència (un polític i un banquer) i que també feien pronòstics a el Mundo l'any 2003: “Cascos y Botín niegan que exista burbuja immobiliaria”
La especulació al voltant del preu la vivenda també va reescalfar la economia, molta gent va viure del crèdit molt per sobre les seves possibilitats reals (en parlo en aquest post)
Els bancs i caixes van ser els principals impulsors d’aquesta febre immobiliària i voràgine especuladora desfermada, fent el seu agost hipotecari i publicitant préstecs hipotecaris al 110% del valor de la vivenda!! perquè “et compris un nou cotxe, et canviïs els mobles o facis el viatge de la teva vida” o simplement para “gastos”!! Vegeu el BBVA (la web és del 2006, crec que s’han oblidat de canviar-la):
“BBVA te financia el 110% de tu vivienda”
Ara mireu la nostrada “la Caixa” fent una publicitat que incentiva el consum amb un crèdit hipotecari (argh!!!): “Con la Hipoteca Abierta de La Caixa podrás volver a utilizar parte del capital amortizado para cuando quieras hacer reformas o comprarte un coche o, simplemente, para cuando necesites dinero”
No només els bancs, i els polítics deien la seva. Internet és un pou de saber popular. Vegeu quina gran quantitat de persones anònimes s’animaven els uns als altres ampliar la hipoteca per comprar-se un cotxe, moblar la casa o pagar-se les vacances... o aquest altre. Sort que n’hi havia que tenien dos dits de front i advertien sàviament del perills!
La costum va arribar a ser tant estesa que fins i tot hisenda havia establert una vigilància sobre aquest tema: “Hacienda vigila la utilización de hipotecas para comprar coches”
El que jo qüestiono de l’article és: ¿segur que els TOTS els economistes es van equivocar de tant? Jo crec que no. Veus autoritzades n’hi van haver, però van ser ignorades o ridiculitzades per la majoria. Per exemple, al Gonzalo Bernardos, professor d’economia i Director del Master Immobiliari se’l van mofar a RAC1 el febrer de 2006 el dia que va anunciar una caiguda del preu de la vivenda de l’ordre del 20% entre 2007 i 2009. No he pogut recuperar l'àudio d'aquest dia però si podeu escoltar dos programes posteriors on li reconeixien l’encert: “Programa 25/03/2008”
“Programa 05/10/2007”
Aquí un internauta que fa un bon resum del programa del 2006. I ara observeu com el posaven a caldo a internet:
Una altra institució de prestigi, el Banc d’Espanya, va denunciar en un informe de l’any 2003, que existia una bombolla immobiliària d’un 20%. En fan un resum en aquest article de l’Avui
Així que, admetent que molts economistes es van equivocar, també és veritat que alguns altres la van encertar. La llàstima, és que aquests darrers, van ser ignorats per polítics, empreses, ciutadans i mitjans d’informació que van preferir creure en la intel•ligent i elaborada màxima de “el totxo no baixarà mai!”. No, clar...
Etiquetes de comentaris:
Alvarez Cascos,
Banc d'Espanya,
bombolla immobiliària,
Gonzalo Bernardos,
Paul Krugman
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada